Gran resposta a Alaior contra el genocidi

Maó

Alaior va viure aquest dijous una jornada marcada per la solidaritat i el compromís ciutadà. Més de quatre-centes persones es van congregar al pati del convent de Sant Diego per participar en un acte de denúncia contra el genocidi i en suport al poble palestí, en especial a Gaza i Cisjordània. La iniciativa, sorgida feia pocs dies de manera espontània, va aconseguir articular una resposta col·lectiva que ha tingut un fort ressò dins l’illa.

Una convocatòria que supera expectatives

El que havia començat com una proposta modesta d’un grup reduït de persones es va transformar en una crida massiva que va aconseguir reunir una àmplia representació de la societat menorquina. El món de la cultura hi va tenir un paper protagonista: músics, actors, pintors i altres creadors van respondre de seguida a la invitació. Molts hi van poder participar activament, mentre que d’altres, per qüestions laborals, viatges o perquè ja havien marxat de Menorca a la fi de l’estiu, no van ser-hi presents però van mostrar igualment la seva adhesió.

L’èxit de la convocatòria es va deure a diversos factors: la complicitat entre els organitzadors, la predisposició del sector cultural i la sensibilitat creixent de la ciutadania davant les imatges de destrucció i sofriment que arriben diàriament des de Palestina. El sentiment compartit de rebuig a la barbàrie va generar un clima d’unitat poc habitual en temps marcats per la polarització política.

La força de la unitat

Un dels elements més destacats de l’acte va ser la seva capacitat de congregar persones d’ideologies molt diferents. Al mateix espai s’hi trobaven veïns amb sensibilitats conservadores al costat de ciutadans de pensament progressista, tots amb un mateix objectiu: denunciar les polítiques agressives del govern d’Israel i reclamar als líders internacionals que adoptin mesures per posar fi a la violència.

Aquest punt d’encontre demostra que el compromís amb la pau i la defensa dels drets humans és capaç de superar fronteres ideològiques. L’acte d’Alaior es converteix així en un símbol de com la pressió social pot guanyar força quan s’expressa de manera transversal i conjunta.

La convicció compartida és que només sumant més veus es podrà fer sentir una opinió pública prou potent per influir en les decisions polítiques. Els organitzadors subratllen que aquesta crisi ha arribat a un punt de no retorn i que, per tant, resulta imprescindible amplificar la mobilització arreu.

Cultura i societat contra la barbàrie

L’aportació del món cultural va ser clau no només per la seva presència, sinó també per la capacitat d’arribar emocionalment a la gent. Les intervencions artístiques, els discursos i la pròpia organització van ajudar a transmetre un missatge clar: davant la destrucció i el sofriment del poble palestí, el silenci no és una opció.

L’acte d’Alaior posa de manifest que Menorca, malgrat la seva dimensió reduïda, forma part activa d’un moviment global que exigeix la fi de la violència i el respecte als drets humans. La jornada deixa com a balanç una imatge d’esperança i alhora de responsabilitat col·lectiva: la consciència que la denúncia del genocidi no és patrimoni d’un sol sector, sinó un deure que competeix a tota la societat.

Amb la resposta massiva d’aquest dijous, el missatge surt reforçat i s’escampa més enllà de les fronteres de l’illa. La veu d’Alaior se suma a moltes altres arreu del món que reclamen el final immediat de la barbàrie i l’inici d’un camí cap a la pau i la justícia per al poble palestí.