Els experts adverteixen; ha arribat el temps d'actuar de manera contundent sobre l'aigua a Menorca

Maó

El mes d’agost ha tancat amb un registre alarmant a Menorca: les reserves hídriques de l’illa s’han reduït fins al 34% de la seva capacitat. Això suposa una davallada de sis punts respecte al mes de juliol i situa el territori en un mínim històric, un rècord negatiu que encén totes les alertes. A nivell de Balears, el conjunt de les illes disposa del 41% de les reserves, dos punts per sota del mes anterior i també dos punts menys que l’any passat per les mateixes dates.

Per illes, Mallorca ha passat del 46% al 43%, i Eivissa del 29% al 27%. Aquesta tendència a la baixa, especialment preocupant a Menorca, ha estat confirmada per la Conselleria de la Mar i del Cicle de l’Aigua, que manté l’illa en situació de prealerta per sequera. El panorama, doncs, no només reflecteix un problema conjuntural sinó una crisi estructural en la gestió i disponibilitat dels recursos hídrics.

Pluviometria irregular i perspectives estancades

L’Agència Estatal de Meteorologia assenyala que agost ha estat un mes lleugerament sec a les Balears, amb una mitjana de 13,5 litres per metre quadrat, per sota dels 20,1 litres que serien habituals. A Menorca, en canvi, el mes s’ha considerat humit, amb 28,3 l/m² davant els 16,9 que solen registrar-se. Tot i aquest excés puntual de pluja, la situació no ha estat suficient per revertir la tendència descendent dels aqüífers.

El percentatge de precipitació interanual a Menorca se situa en el 89%, un indicador que reforça la idea que, tot i alguns mesos favorables, la tendència general és de dèficit. Les previsions per al setembre apunten a una estabilització, sense grans augments ni descensos de les reserves, però amb un punt de partida tan baix, aquesta estabilitat equival a mantenir una situació crítica.

Alarmes científiques i demandes d’actuació

El geòleg i membre de l’Institut Menorquí d’Estudis (IME), Agustí Rodríguez, ha advertit públicament que la situació actual dels aqüífers menorquins és insostenible i que disposar només d’un terç de les reserves hauria de suposar un toc d’alerta immediat. En declaracions al programa Hoy por hoy Menorca, ha subratllat que el problema ja no permet ajornaments i que la posada en marxa de la dessaladora a la zona de Llevant ha de ser una prioritat urgent, no una opció a futur.

Rodríguez ha criticat que només l’Ajuntament de Maó hagi pres mesures concretes per reduir el consum d’aigua, mentre que la resta de municipis es mantenen en una actitud que considera massa permissiva. També ha posat èmfasi en la manca de control sobre els grans consumidors i la proliferació d’instal·lacions que incrementen la demanda hídrica, com les piscines, que no reben un seguiment adequat en un context de clara emergència.

El risc de la salinització: un problema imminent

A més de la manca d’aigua disponible, un dels riscos més greus que plana sobre Menorca és la salinització dels pous. Quan el nivell freàtic dels aqüífers baixa tant, la pressió de l’aigua marina augmenta i pot penetrar dins les reserves subterrànies, convertint l’aigua dolça en aigua salobre. Aquest fenomen, ja detectat en alguns punts de l’illa, compromet no només l’abastiment actual sinó també la viabilitat futura dels recursos hídrics.

El control d’aquest procés serà un dels assumptes més urgents per a les institucions i els gestors de l’aigua, ja que la recuperació d’un aqüífer salinitzat és extremadament lenta i costosa. Sense mesures preventives immediates, com el reforç del control dels consums i l’activació d’alternatives com la dessalació, Menorca podria veure’s abocada a una crisi d’abastiment sense precedents.

Una crida a la responsabilitat col·lectiva

La situació actual obliga tant les institucions com la ciutadania a una gestió més responsable i estricta de l’aigua. El repte no és només aconseguir reserves addicionals, sinó també moderar el consum i protegir els aqüífers de danys irreversibles. Menorca es troba davant un punt d’inflexió: o s’actua amb determinació i rapidesa, o el futur hídric de l’illa quedarà greument compromès.