El paper de la ciutadania mitiga l’avanç d’algues invasores a les costes de Menorca

L’amenaça creixent d’espècies foranes al Mediterrani

Maó

L’escalfament progressiu de les aigües del Mediterrani ha convertit la mar en un escenari propici per a l’expansió d’espècies tropicals i subtropicals. L’entrada es produeix principalment a través de l’estret de Gibraltar, però també mitjançant altres vies, com l’abocament accidental d’aigua d’aquaris o el transport en les estructures submergides dels vaixells. Aquesta realitat ha fet que, en pocs anys, les costes hagin estat testimoni de la proliferació d’organismes forans com la caulerpa taxifolia, la caulerpa racemosa, el cranc blau americà o meduses com la caravel·la portuguesa.

La situació no és exclusiva de la nostra banda occidental del Mare Nostrum. A la conca oriental, el canal de Suez s’ha convertit en un altre punt d’entrada de flora i fauna invasora, que altera també els ecosistemes marins locals. Davant aquesta pressió, científics d’arreu de la Mediterrània han establert programes de vigilància i cooperació per detectar l’arribada de noves espècies i avaluar fins a quin punt substitueixen o desplacen les formes de vida autòctones.

En el cas de les algues invasores, els especialistes coincideixen que la prevenció és pràcticament l’única eina eficaç. Un cop s’han establert en un nou hàbitat, els intents d’erradicació resulten molt costosos i, sovint, impossibles de portar a terme.

La Rugulopteryx okamurae i altres casos a les Balears

Una de les principals preocupacions actuals és la possible arribada de l’alga Rugulopteryx okamurae a les Illes Balears. Aquesta espècie ha estat capaç de colonitzar àmplies extensions del mar d’Alborán i de la costa andalusa, on ha transformat profundament les plataformes continentals. El seu creixement descontrolat desplaça altres formes de vida marina i genera un impacte ambiental de gran abast.

A Menorca, ja hi ha registres de la presència d’una altra alga invasora, la Halimeda incrassata. Localitzada inicialment a la badia de Palma, també ha estat observada a la badia de Fornells gràcies a l’avís immediat de particulars que varen alertar la comunitat científica. Aquest fet demostra com la rapidesa en la detecció pot ajudar a entendre millor la dinàmica d’aquestes espècies i, fins i tot, a contenir-ne els efectes.

Les conseqüències potencials de l’expansió d’algues invasores són diverses: la pèrdua de biodiversitat marina, l’afectació directa a la pesca artesanal, la reducció del balanç d’oxigen de l’aigua, la pèrdua de transparència i bellesa del fons marí, així com l’alteració d’espècies sensibles que no poden competir amb els nous invasors. Tot plegat s’afegeix a altres amenaces vinculades al canvi climàtic, com l’acidificació de l’aigua o la degradació dels mol·luscos.

La ciència ciutadana com a aliada indispensable

En aquest context, la col·laboració ciutadana s’ha consolidat com un instrument fonamental. La denominada ciència ciutadana es basa en la participació voluntària de persones que comparteixen les seves observacions amb els investigadors. Gràcies a iniciatives com la plataforma Observadores del Mar, qualsevol persona pot aportar informació valuosa sobre la presència d’espècies desconegudes o el comportament d’aquelles que ja han estat identificades.

Aquest model participatiu no només permet ampliar la xarxa de vigilància, sinó que també contribueix a sensibilitzar la població sobre la fragilitat dels ecosistemes marins. La detecció primerenca de la Halimeda incrassata a Fornells n’és un bon exemple: sense la col·laboració dels testimonis, el seguiment científic hauria estat molt més complex.

El futur dependrà, en bona mesura, de la capacitat de la societat per sumar esforços amb la recerca especialitzada. Conèixer i informar-se sobre les espècies invasores, estar atent a les alteracions visibles al medi marí i transmetre les observacions a través de canals establerts són accions senzilles però decisives.

Menorca i les seves costes es troben en un punt crític davant el repte d’aquestes noves algues. L’equilibri entre prevenció, vigilància i implicació ciutadana pot marcar la diferència entre preservar la riquesa natural de l’illa o veure-la alterada irreversiblement per l’avenç silenciós de les espècies invasores.