La menorquina Natalia Castro Picón guanya el 53è Premi Anagrama d'Assaig
L’obra de la menorquina aborda el recent període de la història d'Espanya emmarcat per dues grans crisis, l'econòmica del 2008 i la pandèmia del 2020, i atén les moltes altres que han brotat entre les dues, com el ressorgiment del feixisme o el racisme
GRAFCAT2817. BARCELONA, 06/10/2025.- La filóloga e investigadora menorquina Natalia Castro Picón ha ganado la 53ª edición del Premio Anagrama de Ensayo, dotado con 10.000 euros, con la obra 'La fiesta del fin del mundo', en la que reflexiona sobre los períodos apocalípticos asociados a la última crisis económica y a la pandemia de covid y sus derivas. EFE/Andreu Dalmau / Andreu Dalmau (EFE)
Maó
La filòloga i investigadora menorquina Natalia Castro Picón ha guanyat la 53a edició del Premi Anagrama d'Assaig, dotat amb 10.000 euros, amb l'obra 'La festa de la fi del món', on reflexiona sobre els períodes apocalíptics associats a l'última crisi econòmica i a la pandèmia de covid i les seves derivades.
Castro Picón s'ha imposat entre els 170 aspirants de 16 països que s’havien presentat al guardó. L’obra de la menorquina aborda el recent període de la història d'Espanya emmarcat per dues grans crisis, l'econòmica del 2008 i la pandèmia del 2020, i atén les moltes altres que han brotat entre totes dues: la de la democràcia, l'ecològica, el ressorgiment del feixisme, el racisme o la guerra contra les dones.
L'autora reivindica "la imaginació en disputa", que protagonitzen diferents col·lectius amb diferents interessos i creu que l'"apocalipsi cultural" que reflecteixen pel·lícules, novel·les, sèries o cartells reflecteixen "el moment d'extrema desorientació actual, en què les paraules que ens havíem donat ja no serveixen per explicar el món".
Professora i investigadora de cultura espanyola moderna i contemporània a la universitat de Princeton, llicenciada en Filologia Hispànica per la Universitat Complutense de Madrid i doctora per la Universitat de la Ciutat de Nova York, Natalia Castro Picón és autora dels poemaris 'La intermitència dels fars'
(2013) i 'La mateixa pedra' (2016).
