Ses veus de la mar. La música i anar a romandre

Maó

Seguim recuperant de la fonoteca de Ràdio Menorca el programa Ses veus de la mar, unes tertúlies marineres que, allà pels anys 2003 i 2004, van donar veu a personatges ben coneguts del món mariner menorquí, com Juan Antonio Orfila, Pepe “Muixeneta” o Pau Petrus. Aquest espai radiofònic, que ja és part del patrimoni sonor de l’illa, ens transporta a un temps no gaire llunyà en què la vida a la vora de la mar marcava el ritme de la comunitat i de les seves tradicions.

En aquest capítol concret, donem continuïtat a l’episodi anterior, on els convidats intentaven explicar aquell antic costum d’anar a romandre. Romandre era, en essència, un acte senzill però ple de significat: gaudir amb la família o els amics dels pocs moments de descans setmanal que tenia la gent obrera, sovint lligada a la pesca o a altres feines del port. Aquelles trobades, habitualment a la costa, eren una manera de celebrar la vida quotidiana, d’aturar el temps i de compartir rialles, menges i música.

Els escenaris eren sempre mariners: un racó de platja, una cova, o una petita cala on les barques descansaven. Allà, entre el so de les onades i l’olor de sal, el component gastronòmic i el musical esdevenien protagonistes. Les fogueres s’encenien per coure peix o carn, mentre les guitarres començaven a sonar. Les cançons populars i marineres, moltes d’elles transmeses de generació en generació, creaven un ambient festiu i de germanor que reflectia l’esperit de l’illa.

Avui, recuperant aquests testimonis, revivim un fragment de la memòria col·lectiva menorquina, un record d’aquell temps en què la mar, la música i la convivència eren el cor de la vida social de Menorca.