El projecte bàsic de la nova dessaladora del Llevant de Menorca es podria licitar ja al 2026

Maó

El Govern balear calcula que el projecte bàsic d’una nova dessaladora que s’ubicaria al llevant de Menorca es podrà licitar a principis de 2026.

Així ho assegurava el conseller del Mar i Cicle de l’Aigua, Juan Manuel Lafuente, aquest dimecres en el transcurs d’unes jornades tècniques sobre la dessalació a les illes, celebrades al centre bit de Menorca i organitzades pel Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports. Aquesta nova dessaladora de Llevant es dissenya per garantir el subministrament als municipis de Maó, Es Castell i Sant Lluís, on els aqüífers presenten problemes greus de qualitat, especialment pel contingut de nitrats.

Lafuente ha subratllat que Menorca «viu condicionada per uns recursos hídrics limitats i per una climatologia cada vegada més irregular», i ha insistit que garantir el subministrament «no és només una qüestió tècnica, sinó una condició bàsica per al benestar de la població i el manteniment de l’activitat econòmica». El conseller ha advertit que la sequera «ha deixat de ser un episodi excepcional per convertir-se en una realitat recurrent» i ha defensat que, en aquest context, «la dessalació i la reutilització d’aigües depurades no són opcions complementàries, sinó pilars estratègics d’una política hídrica moderna i alineada amb els reptes actuals».

Segons ha explicat, la planificació a Menorca està orientada a reforçar la resiliència del sistema, diversificar les fonts d’aigua i reduir la dependència d’uns aqüífers cada vegada més fràgils: «L’objectiu és clar, garantir el subministrament en quantitat i qualitat a tots els municipis i crear les condicions perquè, a mig i llarg termini, els aqüíifers es puguin recuperar».

En aquest sentit, Lafuente ha destacat el paper que està desenvolupant la dessaladora de Ciutadella, en servei des de 2019, «especialment a aquelles zones on el recurs subterrani presenta un equilibri delicat o problemes de qualitat». Ha emmarcat en aquesta estratègia el projecte de conducció fins als dipòsits des Caragolí, actualment en fase de redacció. Aquesta nova connexió ha de permetre conduir l’aigua dessalada fins als dipòsits municipals des Caragolí i integrar-la en el sistema de distribució del municipi.

El conseller ha remarcat igualment la importància del projecte de la nova dessaladora del Llevant de Menorca, que el Govern ha situat entre les actuacions estratègiques de la legislatura. Aquesta instal·lació, ara en fase d’estudis de viabilitat i de definició tècnica, es dissenya per garantir el subministrament als municipis de Maó, Es Castell i Sant Lluís, on els aqüífers presenten problemes greus de qualitat, especialment pel contingut de nitrats. «Parlam d’una infraestructura pensada no només per garantir aigua potable, sinó per alleujar la pressió sobre els aqüífers i permetre la seva recuperació progressiva», ha assenyalat.

A més d’aquests dos projectes, Lafuente ha anunciat que el Govern està estudiant la viabilitat d’instal·lar un dispensador d’aigua dessalada per a camions a la planta de Ciutadella. Aquesta opció, ha explicat, facilitaria el subministrament puntual d’aigua dessalada a municipis o nuclis concrets de l’illa en moments de més tensió sobre els recursos, «sense haver de sobrecarregar els aqüífers i amb capacitat per donar resposta ràpida a necessitats temporals o situacions d’emergència».

Per la seva banda, el president del Consell Insular de Menorca, Adolfo Vilafranca, ha remarcat que «Menorca depèn gairebé exclusivament de l’aigua subterrània» i que els aqüífers «presenten signes de tensió», fet que obliga les institucions a «actuar amb responsabilitat, amb previsió i amb ambició». Vilafranca ha explicat que el Consell impulsa inversions orientades a millorar l’eficiència en la gestió de l’aigua —modernització de xarxes, detecció de fuites, reducció de pèrdues i digitalització del servei, així com el foment de la reutilització— perquè «cada litre estalviat és un litre que no hem d’extreure del subsòl». També ha subratllat el treball en «estreta coordinació amb el Govern de les Illes Balears», amb qui comparteix «una visió comuna: diversificar les fonts de subministrament, reduir la pressió sobre els aqüífers i reforçar la seguretat hídrica de l’illa».

Al llarg de la jornada també hi ha intervingut el director general de Recursos Hídrics, Joan Calafat, que ha detallat l’estratègia del Govern per combinar dessalació, regeneració, millora d’infraestructures i digitalització de la gestió de l’aigua a Menorca i al conjunt de l’arxipèlag. La trobada ha servit com a espai d’intercanvi d’experiències i de debat sobre com avançar cap a un model hídric més robust, amb més capacitat per garantir el subministrament en tots els escenaris i, alhora, amb menys dependència dels aqüífers i més opcions reals perquè aquests es vagin recuperant amb el temps.