El Consell Insular inaugura l’exposició ‘Marino Benejam. Retrat d’un geni discret’

Maó

El Consell Insular de Menorca ha inaugurat aquest dissabte, 20 de desembre, l’exposició ‘Marino Benejam. Retrat d’un geni discret’, que posa en valor la figura d’un dels creadors menorquins més destacats, en el marc de la commemoració de l’Any Marino Benejam. La mostra s’ha obert al públic a les 12 hores a Can Saura i ofereix un recorregut per l’univers creatiu de l’artista, destacant-ne el talent, la sensibilitat i la discreció que van caracteritzar la seva trajectòria. L'exposició ha estat comissariada per Empàtic.

Marino Benejam Ferrer (1890-1975) va néixer a Ciutadella en una casa humil. Es va traslladar amb la seva família a Barcelona amb 7 anys, a causa de la crisi econòmica provocada per la Guerra de Cuba. Des de jove va mostrar passió pel dibuix, malgrat l’oposició del seu pare, que volia que fos rellotger. Però la seva vocació va ser més gran. Va estudiar dibuix i va començar a publicar les seves historietes en revistes infantils com Pocholo, Perra Gorda i KKO.El 1934 va iniciar la seva col·laboració amb el TBO. Després de la Guerra Civil es va convertir en un dels dibuixants més importants de la revista, treballant amb guionistes com Joaquim Buïgas.

La Familia Ulises va ser la sèrie més popular de Benejam i del còmic espanyol. Es va publicar de manera ininterrompuda des de que la va crear, el 1944, fins a la seva mort, el 1975. Benejam va voler retratar amb humor la vida de la classe mitjana espanyola del franquisme, barrejant realisme i comèdia domèstica. El ciutadellenc volia reflectir els somnis, les frustracions i les aspiracions d’una família comuna, al costat de l’anhel de millorar socialment, els valors familiars i la vida quotidiana com a mirall social amable i recognoscible.Altres obres destacades de l’artista menorquí, que també es poden veure a l’exposició, són ‘Melitón Pérez’, ‘Eustaquio Morcillón y Babalí’ o ‘Los grandes inventos del TBO’. El seu estil sintètic i expressiu, al costat d’una capacitat narrativa precisa, li van permetre crear personatges i situacions que es van convertir en referents del còmic humorístic espanyol. Marino Benejam va deixar una empremta indeleble en el còmic espanyol i es va convertir en un referent per a generacions de lectors i autors.El ciutadellenc utilitzava un contorn clar i precís, sense adorns innecessaris, que facilitava la llegibilitat de la vinyeta. Els seus personatges tenen formes arrodonides, que transmet amabilitat i proximitat, evitant angles agressius o dramàtics. A més, va introduir elements narratius que van enriquir el còmic espanyol, com la combinació de gags visuals amb diàlegs enginyosos, creant una experiència de lectura dinàmica i entretinguda.

L’exposició romandrà oberta a Can Saura fins al 28 de febrer. Posteriorment, es traslladarà a la Sala de Cultura de Sant Antoni de Maó, on s’inaugurarà el 20 de març de 2026 i es podrà visitar fins al 2 de maig de 2026, ampliant així l’oportunitat perquè la ciutadania conegui i redescobreixi el llegat artístic de Marino Benejam.