La nova Llei MASC a l'espai Escoltan's per canviar

Maó

La Llei MASC de mediació fa referència al nou marc jurídic que impulsa els Mitjans Adequats de Solució de Conflictes (MASC) com a pas previ —i en molts casos obligatori— abans d’acudir als tribunals. Aquesta regulació s’emmarca en la voluntat de modernitzar la justícia, reduir la litigiositat i fomentar una cultura del diàleg i l’acord entre les parts.

Com funciona?

Els MASC inclouen diferents mecanismes extrajudicials com la mediació, la conciliació, la negociació assistida o l’oferta vinculant confidencial. La idea central és que, abans de presentar una demanda civil o mercantil, les parts hagin intentat resoldre el conflicte per una via pactada. No es tracta d’eliminar el dret a la tutela judicial efectiva, sinó de promoure que els conflictes es resolguin de manera més àgil, econòmica i satisfactòria per a tothom.

La mediació és l’eina més coneguda dins dels MASC. Consisteix en un procediment voluntari (encara que el seu intent pugui ser preceptiu) en què un tercer imparcial, el mediador, ajuda les parts a dialogar i a trobar una solució consensuada. El mediador no imposa cap decisió ni actua com un jutge; la seva funció és facilitar la comunicació, ordenar el debat i ajudar a identificar interessos comuns. El principi bàsic és l’autonomia de les parts: són elles qui decideixen si arriben a un acord i en quins termes.

Què canvia?

Amb la nova regulació, en molts assumptes civils i mercantils —com reclamacions de quantitat, conflictes contractuals o qüestions entre veïns— cal acreditar que s’ha intentat un MASC abans de presentar la demanda. Aquesta acreditació es fa mitjançant un document que demostra que s’ha convocat l’altra part a participar en un procés de mediació o similar. Si una de les parts es nega sense causa justificada, això pot tenir conseqüències en matèria de costes judicials.

El procediment és relativament senzill. Una part proposa iniciar la mediació i es designa un mediador acreditat. Es fixa una sessió informativa inicial on s’explica el funcionament, els principis de confidencialitat i imparcialitat, i es confirma la voluntat de participar-hi. Posteriorment, es desenvolupen les sessions de treball, que poden ser conjuntes o separades. Tot el que es diu durant la mediació és confidencial i no pot ser utilitzat posteriorment en un judici, amb algunes excepcions molt concretes.

Si les parts arriben a un acord, aquest es pot formalitzar per escrit i, si es vol dotar-lo de força executiva, es pot elevar a escriptura pública davant notari o homologar judicialment. Això significa que, en cas d’incompliment, es pot executar com si fos una sentència. Si no hi ha acord, les parts conserven intacte el dret d’acudir als tribunals.

Podrà Menorca descongestionar els seus jutjats?

Un dels objectius principals de la Llei MASC és descongestionar els jutjats, que arrosseguen una elevada càrrega de treball. Però també busca un canvi cultural: passar d’una lògica estrictament confrontativa a una dinàmica més col·laborativa. En molts casos, especialment quan existeix una relació continuada —familiars, socis, comunitats de propietaris o relacions comercials estables— la mediació permet preservar vincles i reduir l’impacte emocional del conflicte.

La norma també incideix en la professionalització dels mediadors, establint requisits de formació específica i registre, així com estàndards de qualitat. A més, reforça la idea que l’intent de solució pactada no és una pèrdua de temps, sinó una inversió que pot evitar anys de litigi i costos elevats.