Ses Veus de la mar. El nom de la barca
Per què el pare de Biel Cuca li va posar "A. Fleming"?

Ses Veus de la mar. Biel Cuca. Fleming
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Maó
La història compartida avui a Ses Veus de la mar, amb en Biel Cuca, és la del nom de la barca de son pare, a la que va denominar A. Fleming. Però quin motiu va provocar que escollís aquest nom i no un altre? Darrere aquesta aparent senzillesa s’hi amaga una petita història familiar que, al mateix temps, ens obre una finestra a un temps no tan llunyà en què la mar ocupava un lloc central en la vida quotidiana de molts menorquins.
Les històries de la mar
Amb aquest punt de partida, el relat d’en Biel Cuca ens convida a endinsar-nos en els records d’un home de mar i en les circumstàncies que van marcar la seva vida i la de la seva família. Posar nom a una embarcació mai no és una decisió trivial. Sovint reflecteix una experiència personal, un record important o un homenatge a algú que ha deixat empremta. En aquest cas, el nom A. Fleming té un origen ben concret i ens remet a una història que combina salut, gratitud i memòria.
A través de les paraules d’en Biel, descobrim com aquell nom triat pel seu pare no va ser fruit de l’atzar. Al contrari, responia a un moment vital que havia marcat profundament la seva trajectòria. D’aquesta manera, la barca es convertia també en un símbol: un record permanent d’un episodi que havia tingut una gran importància en la seva vida. Cada vegada que el nom apareixia pintat a la proa o era pronunciat al port, tornava a fer present aquella història.
El testimoni d'un temps i un lloc
A mesura que avança el testimoni, també es dibuixa el retrat d’una època en què les barques, els ports i els pescadors formaven part essencial del paisatge humà de Menorca. La mar no era només un escenari o un espai de lleure, sinó una font de feina, d’identitat i de relació amb el món. Les vivències d’aquells homes de mar formen part d’una memòria col·lectiva que avui té un valor incalculable.
Amb aquest relat, seguim repassant les vivències d’un personatge singular dins la memòria d’un temps en què la mar tenia un protagonisme ben diferent a la vida dels menorquins. Històries com aquesta ens permeten entendre millor com es vivia, com es treballava i com es transmetien les experiències d’una generació a una altra.
Fonoteca
Aquests testimonis els rescatem de la fonoteca de Ràdio Menorca, dins el programa Ses Veus de la mar, que s’emetia els dissabtes al matí durant els anys 2003 i 2004 a sa nostra emissora. Recuperar aquestes veus és, en certa manera, tornar a escoltar la memòria viva de la mar menorquina i de les persones que la van viure de prop.
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Ses Veus de la mar. Biel Cuca. Fleming

Luis Soler
Desde los 14 años está en antena. Lo que empezó como un juego se convirtió en una pasión. Sus estudios...




