Entremúsiques amb Tita Llorens

Ciutadella

Hi ha entrevistes que deixen empremta. Les que fa Antoni Salvador al seu espai Entremúsiques acostumen a tenir aquesta qualitat especial, la de descobrir la persona que hi ha darrere del nom conegut, la que batega sota els reptes i les gestes. I la visita de Tita Llorens, la nadadora ciutadellenca que ha convertit els horitzons marins en el seu territori natural, no va ser cap excepció.

Un espai de ràdio diferent

Entremúsiques és un programa d'entrevistes singular. La seva proposta no és la de repassar currículums ni cronologies d'èxits, sinó la d'utilitzar la música com a clau per obrir portes interiors. Cada cançó que el convidat tria és un passadís cap a un record, una emoció o una època de la seva vida. Antoni Salvador condueix la conversa amb una sensibilitat especial, deixant que les melodies facin de fil conductor i que les paraules surtin soles, sense pressa, com si en aquell estudi no hi hagués cap càmera ni cap micròfon, sinó només dues persones xerrant sobre allò que importa de debò.

Una dona que afronta repte rera repte

Tita Llorens va mostrar la mateixa calma que devia portar-la durant anys a llançar-se a mars i llacs de mig món. Nascuda a Ciutadella de Menorca, la seva relació amb l'aigua ve de lluny, de quan el mar Mediterrani era el pati de casa. Però si alguna cosa defineix la trajectòria d'aquesta nedadora d'aigües obertes és la desmesurada ambició dels seus reptes: unir nedant totes les Illes Balears, completar la travessia de cent quilòmetres entre Xàbia i Eivissa que uneix la Península amb les Balears, creuar el llac Titicaca a més de tres mil vuit-cents metres d'altitud, o travessar el Riu de la Plata unint Argentina i Uruguai. Gestes que, escoltades en veu alta, costen de creure. I que Tita Llorens ha acomplert sempre com a esportista amateur, sense més motor que la passió i una voluntat de ferro.

Hi ha cançons que la transporten a la infantesa ciutadellenca, a les primeres immersions en aquell mar turquesa que envolta Menorca. Hi ha temes que sonaven durant els mesos de preparació dels grans reptes, en aquelles hores interminables d'entrenament on el cos demana aturar-se i la ment ha d'aprendre a respondre que no. I hi ha melodies que van acompanyar els moments de dubte, quan la distància que quedava per davant semblava impossible i l'única sortida era continuar posant un braç davant de l'altre.

L'espai d'Antoni Salvador té el do de convertir les cançons en ponts. I la visita de Tita Llorens va demostrar que, fins i tot en terra ferma i lluny de qualsevol mar, l'essència de qui és una persona sempre troba la manera de sortir a la superfície.

Aquí tens l'episodi anterior d'aquest espai d'Antoni Salvador