Resum del IV Fórum Immobiliari de Menorca

Maó

No voldríem que aquest fos el "Fòrum Immòbil", sinó el "Fòrum Immobiliari". Per aquest motiu, Ràdio Menorca SER organitza una trobada on escoltem moltes veus expertes diferents, amb les quals intentem exposar què podem fer entre tots per avançar dins de la crisi habitacional que vivim a Menorca.

NÚRIA TORRENT, consellera d'Ordenació Territorial i Turisme

Des de diferents fronts, el Consell fa passes per abordar aquest problema i promou, amb 2 milions d'euros, l'adquisició de sòl amb la idea de facilitar la futura promoció de més de 200 habitatges entre Alaior, es Mercadal i Ferreries. També preveu el desenvolupament del solar de CATISA a Maó. Paral·lelament, desenvolupa el programa Lloguer Estable, que atorga garanties als propietaris per animar-los a llogar. Hi ha també una línia de feina que pretén la compra d'habitatges ja construïts; una oficina que farà acompanyament a qui cerqui habitatge; la identificació del nombre real d'habitatges buits; la lluita contra els habitatges vacacionals il·legals, dels quals ja s'han eliminat de l'oferta 1.300 en el darrer any, i que garanteix que el seu lloguer es destini al públic local i no al turisme.

HÈCTOR PONS, batle de Maó

L'Ajuntament facilita la construcció d'habitatge públic protegit. Dóna suport als projectes plurifamiliars, ja que tenen prioritat a l'hora de sol·licitar llicència. El proper dijous anirà al ple l'estudi de detall de la promoció de Sínia Morera, que consta de 70 habitatges. El solar de Vasallo, que suposa 45 habitatges, continua el seu tràmit amb el Ministeri de Defensa. Hi ha dos solars que desenvoluparan creixements properament, a la zona de Santiago i 14 habitatges més a Via Ronda. El solar de CATISA suposarà (a més d'una zona d'aparcament) un centenar més d'habitatges. De fet, hi ha la previsió de fer la transformació sencera del barri de Tanques del Carme.

El batle va proposar fugir del partidisme i afavorir, com en alguns dels casos esmentats, els acords que s'aconsegueixen sumant esforços de diferents administracions.

Ampliar

Cerrar

PRIMER DEBAT. Joan Llongas, Isabel Petrus, José Pons

Avaluar la situació en què es troba el sector immobiliari de Menorca per part dels representants d'aquestes tres reconegudes empreses ha posat d'acord, en més d'un sentit, els participants. Joan va exposar que el Decret de mesures urgents proposat en el seu moment pel Govern Balear semblava una oportunitat, però que, almenys a Ciutadella, s'ha trobat amb la negativa constant de l'Ajuntament. Ha enumerat l'esforç de promotors que estan amb projectes per desenvolupar actualment (per la part privada) un total de 174 pisos. Ha agraït el paper de les UCOS, que es van crear per agilitzar els permisos però que, a dia d'avui, ja s'estan endarrerint pel volum de feina i allargant els terminis fins a uns 6 mesos, amb la repercussió consegüent sobre els costos dels projectes. També s'ha preguntat en veu alta per què a Ciutadella no fan com a Maó i donen prioritat a les llicències dels projectes plurifamiliars.

Isabel ha proposat que ens imaginem un país on la ciutadania pateix fam i on el Govern decideix ajudar la gent i regalar pa. Si a les 9 del matí ja s'ha repartit tot el pa disponible, hi haurà una part de la població que continuarà patint fam. I això és el que passa amb la disponibilitat d'habitatge: no n'hi ha per a tothom. La realitat és que aquesta mancança crea pobresa i provoca l'èxode de molta gent que ha de sortir de l'illa per poder viure dignament. Construir i rehabilitar no només ofereix sostres, sinó que també és un motor de feina i, per tant, de riquesa. La bretxa de la classe mitjana ens deixa estampes com la d'una dona que fa un mes que dorm al carrer a es Castell, i això no s'hauria de permetre.

José, a l'estil de la pel·lícula Matrix, ha repartit caramels (un de blau i un de vermell) entre el públic i ha proposat que escollim entre el que ens volen fer creure que passa i el que és la crua realitat. Llavors ha recordat que en el darrer any el preu de l'habitatge ha pujat un 12,7 % i els salaris han pujat un 2,7 % en els darrers 30 anys. També ha criticat que la gran quantitat d'impostos que cobren les administracions al voltant de l'habitatge podria solucionar molt millor la manca d'oferta habitacional, però que es gestiona mirant cap a una altra banda. Ha acabat proposant major seguretat jurídica, major oferta d'habitatges i deixar de dividir la societat, fomentant un pla que estigui per damunt de la política.

OMAR GARCÍA, director de negoci immobiliari de CaixaBank

La sèrie d'estadístiques que ha presentat Omar les ha hagut de rectificar diverses vegades. Així de canviant és el panorama avui en dia en el negoci immobiliari, degut a la incertesa dels mercats amb la situació global i la recent guerra a l'Iraq. Una guerra intensa i curta o una guerra llarga poden influir de manera molt diferent en els mercats. Els tipus d'interès probablement pujaran un parell de vegades abans de finals d'any. Les dades no són del tot dolentes perquè Espanya té bons indicadors: l'economia creix i genera llocs de feina, el consum de les famílies és més conservador que abans, hi ha xifres de turisme de rècord i la situació a Orient Mitjà encara pot beneficiar la nostra destinació turística. El preu dels habitatges puja un 14 % i el nombre d'unitats ha crescut un 7 % el 2025. Sembla que la tendència apunta al fet que la demanda d'habitatges es manté en màxims, però que s'estabilitzarà enguany. En aquest mercat, baixa l'interès dels britànics i alemanys i, per part dels espanyols, l'interès de compra immobiliària es concentra en el que ha denominat "l'Espanya fresca", amb un augment de compra a zones com Galícia. Actualment hi ha un dèficit de 15.000 habitatges a Balears i el preu mitjà del metre quadrat ronda els 4.500 euros. Una altra tendència que observen és que els preus dels lloguers s'estabilitzen enguany.

Ampliar

Cerrar

MARTA VIDAL, advocada especialitzada en el sector immobiliari

Amb un llenguatge relativament tècnic, Marta ha proposat que les administracions locals més properes facin els canvis necessaris per ser més eficients de cara al tractament de llicències o qualsevol tràmit, evitant les pèrdues de temps que transcorren avui en dia entre una petició i la resolució o contestació oficial. També ha fet una valoració del que implica el silenci administratiu, que no soluciona cap tramitació sinó que només posa de manifest la ineficiència de l'administració, cosa que s'hauria d'evitar i per a la qual hi ha eines per aconseguir-ho. Ha proposat la realització de jornades amb la FELIB per fomentar una pedagogia entorn a les eines que tenen les administracions per ser més eficients. També ha insistit que la matèria primera per resoldre el problema de la manca d'habitatges és la disponibilitat de sòl, i que s'hauria de millorar la Llei d'urbanisme del Govern Balear en l'article 16, posant en marxa diversos instruments alhora per canviar la tendència en la immobilitat urbanística en la qual estem immersos.

SEGON DEBAT. José Miguel Artieda, Llorenç Seguí, Eduard Robsy

José Miguel ha exposat que s'està governant a cop de decrets i sense consens, la qual cosa no és gens bona. Ha valorat l'esforç que fa Menorca per protegir el seu territori, cosa que incideix necessàriament en la minva de l'oferta i l'augment dels preus. També ha aprofitat per assenyalar les conseqüències de la liberalització que va patir el sector immobiliari fa vint anys i que encara es noten.

Llorenç ha explicat que sembla que volem solucionar una greu ferida amb pegats, fent referència al difícil accés a l'habitatge. Reclama un acord o un gran pacte polític que passi per damunt de les ideologies i que duri molt més que una legislatura. També ha exposat la falta de sòl per urbanitzar i la manca de recorregut d'alguns Plans Generals d'Ordenació Urbana (com el de Ciutadella, que està pendent de renovar des de 1986).

Eduard ha assenyalat que vivim un moment en què es fa política de titulars entorn a l'habitatge. S'ha sumat a la idea que manca sòl públic i que els temps en la gestió van en contra del desenvolupament de qualsevol projecte. Ha indicat que el reglament del Consell de Lloguer Assequible parteix de zero habitatges avui i que, tal com proposa actuar, no funcionarà. També ha recordat que la tipologia de molts habitatges a Menorca és la de segones residències, la qual cosa implica que construir-ne més no necessàriament ajudarà a atendre la demanda, sobretot si aquests nous habitatges acaben sent segones residències.

TINO MARIA, director de Colonya Caixa Pollença

Tino ha explicat què és la Hipoteca Jove i com funciona. Ha donat dades de com ja està funcionant a Menorca (i a Balears), essent una ajuda real per a moltes famílies o persones (47 a Menorca en el darrer any) que han aconseguit tenir avui un sostre. El motiu és que el Govern Balear avala el 20 % que correspon a l'entrada inicial per a la compra de qualsevol propietat immobiliària.

MARIONA SERRA, directora comercial d'ARQUIMA

Mariona ha donat a conèixer aquesta empresa constructora que treballa amb fusta i que presumeix de ser més ecològica, més ràpida i més econòmica que la construcció tradicional. Amb els fonaments fets i una setmana de feina, ja es pot tenir un habitatge unifamiliar muntat i preparat per viure. Ha comentat com treballen, les claus de per què aquesta és —probablement— la fórmula més eficient actualment en el sector de la construcció, i ha mostrat algunes propietats que han construït.