Propostes de solucions al sector de l'habitatge a Menorca

Maó

Menorca busca sortir del bloqueig: administració i sector privat uneixen veus davant la crisi de l’habitatge

Menorca no es pot permetre un “Fòrum Immòbil”. Amb aquesta idea clara, Ràdio Menorca SER ha mogut fitxa impulsant una trobada que vol anar més enllà del diagnòstic i convertir-se en un veritable “Fòrum immobiliari”: un espai de diàleg amb veus expertes per analitzar, sense filtres, com avançar davant una crisi habitacional que ja condiciona el present i el futur de l’illa.

La jornada ha reunit representants institucionals i professionals del sector amb un objectiu compartit: posar sobre la taula mesures concretes i, sobretot, sumar esforços per desbloquejar una situació que afecta de ple l’accés a l’habitatge.

L’impuls institucional: sòl, promoció i garanties

La consellera d’Ordenació Territorial i Turisme, Núria Torrent, ha detallat les línies d’actuació del Consell Insular, que passen per intervenir en diferents fronts. Entre les mesures destacades, la inversió de 2 milions d’euros per adquirir sòl amb la previsió de facilitar la construcció de més de 200 habitatges a Alaior, Es Mercadal i Ferreries, així com el desenvolupament del solar de CATISA a Maó.

Paral·lelament, el Consell aposta per incentivar el mercat de lloguer amb el programa Lloguer Estable, que ofereix garanties als propietaris per fomentar que posin els seus immobles al mercat. A això s’hi sumen altres iniciatives com la compra d’habitatges ja construïts, la creació d’una oficina d’acompanyament per a persones que cerquen habitatge, la identificació del parc real d’habitatges buits i la intensificació de la lluita contra el lloguer vacacional il·legal.

En aquest darrer punt, Torrent ha destacat que en només un any s’han retirat 1.300 habitatges de l’oferta turística irregular, una mesura que busca garantir que aquests immobles es destinin al mercat residencial local.

Maó accelera projectes i aposta per la col·laboració

Des de l’àmbit municipal, el batle de Maó, Héctor Pons, ha defensat el paper de l’Ajuntament com a facilitador de nova oferta d’habitatge, especialment en el segment públic i protegit. En aquest sentit, ha remarcat la priorització dels projectes plurifamiliars en la concessió de llicències.

Entre les actuacions imminents, destaca la promoció de Sínia Morera, amb 70 habitatges, així com el desenvolupament del solar de Vasallo —amb 45 habitatges en tràmit amb el Ministeri de Defensa— i nous creixements a la zona de Santiago i Via Ronda. També ha subratllat el potencial del solar de CATISA, que podria acollir un centenar més d’habitatges, a més d’una zona d’aparcament.

Pons ha anat més enllà i ha posat sobre la taula la transformació integral del barri de Tanques del Carme com una oportunitat de regeneració urbana. Tot plegat, amb una crida clara: deixar de banda els partidismes i apostar per acords entre administracions per donar respostes reals.

El sector privat alerta: manca d’oferta i burocràcia

El primer debat de la jornada ha evidenciat un diagnòstic compartit entre els professionals del sector immobiliari: la manca d’oferta és el principal problema estructural.

Joan Llongas ha lamentat que el decret de mesures urgents del Govern balear, que havia de ser una oportunitat, no hagi tingut recorregut en municipis com Ciutadella. Tot i això, ha posat en valor l’esforç del sector privat, que actualment impulsa projectes per a 174 habitatges. També ha assenyalat els colls d’ampolla administratius: les UCOS, creades per agilitzar tràmits, acumulen retards que poden allargar els terminis fins a sis mesos, amb l’impacte directe en els costos de promoció.

Per la seva banda, Isabel Petrus ha posat el focus en les conseqüències socials de la crisi amb una metàfora contundent: si no hi ha prou pa per a tothom, sempre hi haurà qui es quedi sense. Segons ha explicat, la manca d’habitatge no només genera desigualtat, sinó que expulsa residents de l’illa i erosiona la classe mitjana. A més, ha reivindicat la construcció i la rehabilitació com a motors econòmics clau.

José Pons ha aportat una visió crítica amb dades: mentre el preu de l’habitatge ha augmentat un 12,7% en l’últim any, els salaris només han crescut un 2,7% en tres dècades. També ha qüestionat la càrrega fiscal associada a l’habitatge i ha reclamat una millor gestió dels recursos públics per incrementar l’oferta. El seu missatge final ha estat clar: més seguretat jurídica, més habitatges i menys divisió política.

Un repte compartit que exigeix acció

El “Fòrum immobiliari” deixa una conclusió clara: la solució a la crisi de l’habitatge a Menorca no passarà per una única mesura ni per un sol actor. Administracions, promotors i societat han d’avançar conjuntament per generar més oferta, agilitzar processos i garantir l’accés a un dret bàsic.

El debat està obert, però el temps corre. I Menorca necessita, més que mai, passar de les paraules als fets.

Aquí pots veure l'edició anterior del 2025 d'aquest mateix Foro.

Luis Soler Dauchy

Habitatge a Menorca: incertesa global, traves administratives i noves fórmules per desbloquejar el mercat

La segona part del Fòrum Immobiliari impulsat per Ràdio Menorca SER ha aprofundit en els factors econòmics, legals i estructurals que condicionen el mercat de l’habitatge. Si en la primera jornada es posava el focus en les polítiques públiques i la manca d’oferta, aquesta nova sessió ha ampliat la mirada: des de la incertesa internacional fins a les oportunitats d’innovació en la construcció.

Un mercat condicionat per la incertesa global

Omar García, director de negoci immobiliari de Caixabank, ha dibuixat un escenari marcat per la volatilitat. Les seves dades —que, segons ha admès, ha hagut d’actualitzar diverses vegades— reflecteixen un context canviant, influït per factors com la situació geopolítica internacional.

Segons García, l’evolució dels tipus d’interès continuarà a l’alça amb noves pujades abans de final d’any, mentre que l’impacte de conflictes com la guerra a l’Orient Mitjà pot alterar de manera significativa els mercats, depenent de la seva durada i intensitat.

Malgrat tot, el context espanyol presenta signes de fortalesa: creixement econòmic, creació d’ocupació i xifres rècord en turisme. En aquest escenari, el preu de l’habitatge ha augmentat un 14% el 2025, mentre que el volum d’operacions ha crescut un 7%.

La demanda es manté en màxims, tot i que s’espera una certa estabilització durant aquest any. També canvien els patrons de compra: baixa l’interès de compradors britànics i alemanys, mentre que la demanda nacional es desplaça cap a zones més fresques del nord peninsular.

A les Balears, el dèficit és clar: falten uns 15.000 habitatges i el preu mitjà se situa al voltant dels 4.500 euros per metre quadrat. En paral·lel, el mercat del lloguer comença a mostrar signes d’estabilització.

L’assignatura pendent: agilitzar l’administració

Des del vessant jurídic, l’advocada especialitzada Marta Vidal ha posat el dit a la realitat que fa mal: la lentitud administrativa continua sent un dels grans obstacles.

Vidal ha defensat la necessitat que les administracions locals guanyin eficiència, especialment en la gestió de llicències i tràmits urbanístics. Ha criticat el recurs al silenci administratiu, que —segons ha afirmat— no resol problemes sinó que evidencia disfuncions internes.

Entre les seves propostes, destaca la formació específica per a administracions a través d’iniciatives conjuntes amb la FELIB, així com una revisió de la normativa urbanística. En concret, ha assenyalat la necessitat de millorar l’article 16 de la Llei d’urbanisme balear i activar diversos instruments de manera simultània per superar l’actual bloqueig.

El missatge és clar: sense sòl disponible i sense una administració àgil, no hi haurà solució estructural al problema de l’habitatge.

Segon debat: consens, sòl i visió a llarg termini

El segon debat ha tornat a evidenciar la manca d’estratègia compartida. José Miguel Artieda ha criticat la tendència a legislar a base de decrets i sense consens, un fet que genera inseguretat i dificulta la planificació a llarg termini.

També ha recordat que la protecció del territori —un valor clau a Menorca— té com a conseqüència directa una reducció de l’oferta i una pressió a l’alça sobre els preus. A això s’hi sumen les inèrcies d’un model liberalitzat fa dues dècades que encara condiciona el mercat actual.

En la mateixa línia, Llorenç Seguí ha reclamat un gran pacte polític que superi els cicles electorals. Ha alertat que s’estan aplicant solucions parcials a un problema estructural i ha posat com a exemple la manca d’actualització de planejaments urbanístics com el de Ciutadella, vigent des de 1986.

Per la seva banda, Eduardo Robsy ha denunciat una “política de titulars” al voltant de l’habitatge, amb mesures poc efectives. Ha insistit en la manca de sòl públic i en els tempos administratius com a fre al desenvolupament. També ha qüestionat l’eficàcia del reglament de lloguer assequible i ha posat sobre la taula un element clau: la proliferació de segones residències, que distorsiona el mercat i limita l’impacte real de noves construccions.

Finançament i accés: la via de la Hipoteca Jove

En clau de solucions, Tino Maria, director de Colonya Caixa Pollença, ha destacat el paper de la Hipoteca Jove com a eina per facilitar l’accés a l’habitatge.

Aquest programa permet que el Govern balear avali el 20% de l’entrada inicial, una de les principals barreres per a molts compradors. Només en el darrer any, 47 persones o famílies a Menorca han pogut accedir a un habitatge gràcies a aquesta fórmula, que es consolida com una ajuda real en un context de preus elevats.

Innovació constructiva: més ràpid, més sostenible

El fòrum també ha obert la porta a noves maneres de construir. Mariona Serra, directora comercial d’ARQUIMA, ha presentat un model basat en la construcció amb fusta que aposta per la sostenibilitat, la rapidesa i la reducció de costos.

Segons ha explicat, amb els fonaments ja executats, en només una setmana es pot tenir un habitatge unifamiliar muntat i llest per habitar. Una proposta que, segons defensa, podria convertir-se en una de les alternatives més eficients del sector.

Diagnòstic compartit, solucions pendents

La segona jornada del Fòrum Immobiliari confirma el que ja s’intuïa: el problema de l’habitatge a Menorca és complex i multidimensional. La pressió de la demanda, la manca de sòl, la lentitud administrativa i els condicionants globals dibuixen un escenari exigent.

Però també emergeixen vies de solució: més coordinació institucional, reformes legals, noves fórmules de finançament i innovació constructiva.

El repte, ara, és convertir aquest diagnòstic compartit en acció real. Perquè, com ha quedat clar al fòrum, el temps —i l’accés a un habitatge digne— no admet més demores.

Luis Soler Dauchy

Ampliar

Cerrar