El món està boig. Paraula d'Eduard Riudavets

Maó

Un film amb Spencer Tracy titulat 'El món està boig, boig, boig' serveix a Eduard Riudavets per deixar la seva opinió en torn al que passa entre Iran, Israel i Estats Units.

L'esclat del conflicte: 28 de febrer de 2026

La guerra oberta entre els Estats Units i l'Iran va començar formalment el 28 de febrer de 2026. Tot i que les tensions s'havien anat acumulant des del 2023, el detonant immediat va ser una ofensiva coordinada sense precedents coneguda com a "Operació Fúria Èpica" (per part dels EUA) i "Operació Lleó Rugent" (per part d'Israel).

L'atac es va llançar enmig d'un context d'extrema fragilitat: les negociacions nuclears de mitjans de febrer havien encallat i l'Iran patia una forta inestabilitat interna després de les protestes massives del gener. En una sola jornada, prop de 900 atacs aeris van colpejar infraestructures estratègiques iranianes, instal·lacions nuclears i centres de comandament. El fet més significatiu d'aquesta fase inicial va ser la mort del líder suprem, l'Aiatol·là Ali Khamenei, i de diversos alts càrrecs de la Guàrdia Revolucionària en els primers bombardejos sobre Teheran.

El paper crucial d'Israel

Israel no ha estat un simple aliat passiu, sinó un motor estratègic i operacional del conflicte. El seu paper es defineix en tres eixos principals:

1. Iniciativa i Intel·ligència: El govern de Benjamin Netanyahu va defensar que la diplomàcia s'havia esgotat i que l'Iran representava una "amenaça existencial" imminent. La intel·ligència israeliana va ser clau per localitzar els líders iranians i els arsenals de míssils balístics abans que fossin ocultats.

2. L'ofensiva al Líban: Paral·lelament als atacs a l'Iran, Israel ha reactivat el front nord contra Hezbol·là. Això ha derivat en una invasió terrestre "limitada" al sud del Líban per crear una zona de seguretat, provocant el desplaçament de més d'un milió de persones.

3. Defensa i Contraatac: Israel ha servit de "escut" regional, interceptant centenars de míssils balístics iranians amb els seus sistemes de defensa, mentre continuava executant onades de bombardejos selectius per degradar les capacitats de represàlia de Teheran.

Conseqüències globals que arriben a Menorca

La resposta iraniana, batejada com a "Promesa Veritable 4", no es va fer esperar, atacant bases militars dels EUA a la regió (Bahrain, Qatar, Iraq) i provocant el tancament de l'estret d'Ormuz. Aquest bloqueig ha disparat el preu del petroli per sobre dels 110 dòlars, sacsejant l'economia mundial i generant una crisi energètica comparable a la de la dècada de 1970.

Actualment, el conflicte es troba en una fase d'incertesa política amb el president Donald Trump que manté una postura ambigua entre l'objectiu d'un canvi de règim o una capitulació forçada de les noves autoritats iranianes.