Ses veus de la mar i el servei militar a Marina

Maó

El programa Ses Veus de la mar es va emetre a l’antena de Ràdio Menorca SER durant els dissabtes d’aquells anys d’inici del segle XXI en què la ràdio local encara conservava un fort arrelament al territori i una programació pròpia plena de veus conegudes. Era un espai pensat per recuperar històries vinculades a la mar menorquina, explicades per persones que l’havien viscuda des de dins, lluny dels tòpics turístics o de la simple contemplació del paisatge. En aquell episodi concret hi participaren Biel “Cuca”, Antoni Alemany i Juan Antonio Orfila, tres homes units per una mateixa passió marinera i per records que travessaven dècades d’experiències personals.

Converses de mariners i memòria compartida

La tertúlia es desenvolupava amb el to pausat característic dels programes radiofònics d’aquell temps, on el silenci i la paraula convivien sense presses. Els convidats evocaven els seus primers contactes amb la mar, sovint vinculats a la infantesa o a les feines tradicionals del port de Maó. Per a molts menorquins, la mar no era només un espai d’oci, sinó també una escola de vida: disciplina, respecte pels elements naturals i una relació constant amb el vent, les corrents i els canvis del temps.

Biel “Cuca” recordava com les embarcacions petites li havien ensenyat a escoltar la mar abans d’atrevir-se a desafiar-la. Antoni Alemany, per la seva banda, destacava la comunitat humana que es crea entre mariners, una mena de fraternitat silenciosa que només entenen aquells que han passat hores compartint coberta, guàrdies nocturnes i temporals inesperats. Juan Antonio Orfila aportava una mirada més reflexiva, posant èmfasi en la diferència entre navegar per plaer i fer-ho per obligació.

El servei militar a Marina: realitat i contrast

Dos dels participants compartien una experiència decisiva: haver estat cridats a files a Marina durant el servei militar obligatori. Aquell pas per la vida naval els va permetre conèixer una altra cara de la navegació, molt diferent del romanticisme associat a la vela llatina o a les sortides tranquil·les pel port menorquí. Navegar en un vaixell de guerra implicava normes estrictes, jerarquia constant i llargues travessies sense el confort emocional de casa.

Els convidats relataven les primeres impressions en sortir a l’Atlàntic, un oceà immens que imposava respecte fins i tot als més experimentats. Les jornades podien ser monòtones però exigents, marcades per torns rígids i responsabilitats concretes. El soroll constant dels motors, la vigilància permanent i la convivència forçada amb desenes de companys creaven una experiència intensa, lluny de qualsevol idealització.

També recordaven destinacions inesperades, com l’estada a Sòller, a Mallorca, on la vida militar adquiria un ritme diferent. Allà, entre muntanyes i port, la sensació d’aïllament contrastava amb la vitalitat del port de Maó. Aquells mesos deixaren empremta, tant per les dificultats com pels vincles humans que s’hi van formar.

La mar com a fil conductor de vida

Malgrat les diferències entre la navegació professional, militar o recreativa, tots tres coincidien en una idea central: la mar acaba modelant la manera de pensar i d’entendre el món. Amb els anys, les experiències viscudes es transformen en relats que expliquen no només viatges, sinó també aprenentatges personals.

El programa es convertia així en un espai de transmissió oral, gairebé íntim, on els oients podien reconèixer fragments de la seva pròpia història col·lectiva. Les anècdotes, els records i fins i tot les dificultats viscudes durant el servei militar eren narrades amb un punt d’humor i nostàlgia, demostrant que el pas del temps suavitza les experiències més dures.

Ses Veus de la mar no només recuperava memòria marinera; també preservava una manera d’explicar Menorca des de les persones que l’han viscuda amb salobre a la pell i horitzons oberts davant els ulls. Aquell episodi en concret quedà com el testimoni d’una generació que va conèixer la mar tant per vocació com per obligació, però que sempre la va considerar part essencial de la seva identitat.