“Els creuers no poden tenir un creixement expansiu il·limitat, però no s’han d'estigmatitzar”

Barcelona

El catedràtic Jordi Suriñach creu que “els creuers no poden tenir un creixement expansiu il·limitat, però no s’han d'estigmatitzar”, perquè “l’activitat creuerista crea molts negocis a la ciutat” i, el que es busca, és que sigui un creuerista “que tingui la ciutat com a base i no com a turista de pas”. És un turisme de qualitat que gasta més i que aporta molt més a la ciutat i no es té en compte els efectes catalitzadors. Moltes empreses navilieres prefereixen ubicar-se a Barcelona abans que fer-ho a altres llocs.

Suriñach ha volgut donar dues dades: "els creuristes van donar 9.000 llocs de treball que van cobrar 270 milions d'euros". "Si volem jugar a primera divisió, necessitem tenir aeroport i creueristes".

Per Alfredo Serrano el més important és tenir un debat assossegat i, un cop es tinguin les dades, prendre les mesures necessàries: “Nosaltres volem col·laborar sempre amb les destinacions. Ara, no creiem que s’hagin de conjugar verbs com prohibir”.

Serrano també explica que ja existeix una taula de treball on participa l’Ajuntament i on ja es van detectar problemes, com una certa concentració a la part baixa de la Rambla, i diverses propostes i mesures. Assegura que, en el cas dels creuers, estem parlant sempre d’un turisme de qualitat: “Estem tranquils perquè sabem quin és el nostre impacte, estem compromesos amb la reducció del nostre impacte ambiental, la petjada de carboni, i estem d’acord en parlar de xifres per eliminar tantes mitges veritats com s’estan dient”.

El Port de Barcelona preveu que aquest any atraquin a la capital catalana més de 800 creuers, una xifra molt similar a la de 2019 quan van visitar la ciutat més de 3,1 milions de creueristes, una xifra rècord a la Mediterrània.

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha demanat per carta al president de la Generalitat, Pere Aragonès; a la ministra de Transports, Raquel Sánchez; i al president del Port de Barcelona, Damià Calvet, crear una taula on s'abordi la limitació d'aquest tipus d'embarcacions, com ha fet Palma de Mallorca, on només se'n permeten tres al dia i només un pot tenir capacitat per més de 5.000 passatgers. I això ha obert una nova escletxa al govern municipal entre els comuns i els socialistes.

La Generalitat avança que ja té a punt un impost, previst dins la Llei de Canvi Climàtic de 2017, que gravarà els creuers en funció del que contaminin, tot i que no es preveu que s'aprovi fins a finals d'any.

Un estudi fet des de la Universitat de Barcelona, a partir de les dades de l’any 2016, va xifrar en 1.083 milions d’euros l’impacte econòmic dels creueristes a la ciutat. D’aquests, 619 milions s’atribueixen a la despesa directa que fan els creueristes, però també les navilieres i la tripulació, i 464 milions són la despesa que s’estima que es genera de manera indirecta. L'altra gran xifra que recull l’informe és la de llocs de treball que genera aquest sector: els xifra en 9.056 al conjunt de Catalunya i 6.809 específicament a Barcelona. Es calcula que, cada dia, aquests turistes deixen a la ciutat uns 230 euros per persona. L'estança mitjana dels creueristes que fan escala és de 4,3 hores. El 40% dels creuers fan escala d'unes hores i el 60% tenen com a origen o destí el port barceloní. Amb els creuers també tornen els vols que provenen dels Estats Units, el principal mercat emissor de creueristes. Quan tenen molt vista la zona del Carib, la segona opció és anar a Europa, sigui partint des de Barcelona o Roma.