Cristina Vallès, de l'Associació Dret a Morir Dignament a Catalunya: "Hi ha poques comunitats que hagin fet els deures per garantir l'eutanàsia"
A l'Aquí Cuní coneixem el cas d'un pacient que porta esperant l'eutanàsia des del febrer
ANÀLISI. Un any de la Llei de l’eutanàsia
Dissabte es va complir un any de l'aprovació de la llei de l'eutanàsia i hi ha famílies que han denunciat retards en el procés. L'associació Dret a Morir Dignament ha detectat que el problema és a la sanitat privada, on únicament s'ha assumit dues o tres de les 180 eutanàsies practicades a Espanya el primer any d'aplicació de la llei. Cristina Vallès, presidenta de l'Associació Dret a Morir Dignament a Catalunya, en una entrevista a l'Aquí Cuní, ha assegurat que "la diferència entre comunitats és brutal. Hi ha poques comunitats que hagin fet els deures per garantir l'eutanàsia, però a Catalunya fem un balanç positiu".
Concretament, Catalunya ha practicat 60 de les 172 practicades a tot l'Estat. És a dir, més d'un terç. D'aquesta manera es posiciona com la comunitat que més eutanàsies ha practicat. Pel que fa als objectors de consciència, a Catalunya són el 0,15 % del total. Sumant els professionals dels centres públics, concertats i privats, hi ha un total de 167 professionals que no practiquen morts assistides. La majoria són personal mèdic mentre que la resta són 20 infermers i infermeres, 2 psicòlegs clínics i 1 farmacèutic.
D'altra banda, hi ha Andalusia, on només s'hi han fet 11 tot i tenir més població que Catalunya. D'on és el pare José Maria Saez: un home de 97 anys amb greus problemes físics que al febrer va demanar l'eutanàsia. "Mentalment està bé, però físicament no. Ell mateix va demanar l'eutanàsia, ho té molt clar. Diversos metges i treballadors socials l'han visitat després de prendre la decisió, tots se sobten de la serenor amb la qual ho explica", assegura el seu fill. Després que la infermera que portava el seu cas es va declarar objectora, el procés es va parar i el pacient està a l'espera de trobar un metge que pugui portar el seu cas. "Ningú ens garanteix que ens tornem a trobar amb un altre objector de consciència. Confio que no torni a passar, però la indefensió és terrible", explica el seu fill.
"Quan un metge es posiciona com a objector, el procés ha de tornar a començar des del principi. És terrible", denuncia Cristina Vallès. Segons la presidenta de l'Associació Dret a Morir Dignament a Catalunya això suposa un perjudici pel pacient i la família, que es troben en un moment delicat i complicat.