Iraida Casadevall i la peça clau d'un esport inclusiu

Figueres

La Iraida té 16 anys i des dels sis que juga a escacs al Club Alt Empordà amb el mestre René Alonso. Té anirídia, la pupil·la més gran del que és habitual i per això hi veu poc.

Ara és a Castelnaudary, França, on està participant al campionat del món juvenil d'escacs per a persones amb discapacitat visual. Entre partida i partida, atén la nostra trucada. "El que més m'agrada dels escacs és que és un joc tranquil i t'has de concentrar, pensar, calcular" diu. Va començar als sis anys gràcies a un programa que feien a l'escola pública que anava. "Ens treien una hora de matemàtiques, i en fèiem una d'escacs" explica. Després d'un temps jugant, va decidir que es volia apuntar, però mai havia imaginat arribar a un campionat del món. "Jugo per passar-m'ho bé" sentencia, "mai m'ho havia pres així, tan seriosament".

Explica que ha hagut d'aprendre "tres o quatre paraules" en alemany, perquè "és l'idioma que s'utilitza a les partides". A França, l'acompanya la seva mare i també té un company de la Federació Espanyola, l'Aaron San Juan.

Els escacs: un esport inclusiu

Els escacs són un esport amb llarga tradició entre persones amb patologies visuals. Es juga amb les mateixes normes, amb poques adaptacions en el material del joc. Per exemple, els quadres negres són més elevats i les peces negres tenen un punt de relleu per diferenciar-les de les blanques. També tenen un encaix amb el taulell, perquè quan es toquin, no caiguin, i un rellotge que verbalitza el temps que queda. "Per les persones que tenen ceguesa total, es juga amb dos taulells, així tenen la possibilitat de tocar més les peces sense molestar al rival", explica la Dolors Luna, presidenta de la federació catalana d'esports per a cecs.

"És un esport plenament inclusiu, no hi ha cap impediment per portar una partida en igualtat de condicions" afegeix.

El Campionat del món juvenil d'escacs s'està celebrant a Castelnaudary a França fins aquest diumenge.

El reportatge sonor, aquí: