Montse Barderi: "Escriure és un procés espiritual"

Montse Barderi viu entre l'escriptura, la filosofia i el periodisme. Especialitzada en gènere, ha escrit diversos llibres tant de literatura com de filosofia pràctica. Amb les seves cançons d'estiu, al 'Llapis de memòria' ha repassat alguns dels aforismes que més li agraden, "estima o passa de llarg", i que més detesta, "pensa malament i encertaràs". També ha fet un recorregut per la seva infància, la seva carrera com a escriptora i les seves amigues i parella. Per a ella, "escriure és un procés espiritual".

"Escriure és com ballar borratxa", és un dels seus aforismes preferits. Tot i que ha escrit una desena de llibres, La memòria de l'aigua és la seva novel·la tap, "aquella que tothom porta a dins i ha de treure". Guanyadora de diferents guardons, assegura que "després d'un premi has de voler seguir escrivint i voler superar-te". Per escriure, s'inspira en "la vida i una bona història".

Barderi també ha parlat del no alliberament què va suposar dir que era lesbiana: "No em vaig sentir alliberada perquè vaig patir molt". Segons l'escriptora, durant la seva adolescència i joventut qualsevol orientació sexual dissident "era un tema tabú". A més, algunes de les seves companyes de classe feien comentaris clarament homòfobs: "Si tingués una amiga lesbiana, no la tornaria a mirar a la cara", deien.

L'escriptora ha dedicat una de les seves cançons d'estiu a la seva dona: "Em vaig casar quan vaig poder", no quan va voler, i per a ella, això "és una història de violència silenciada". "Em fa molta por perdre drets ja adquirits, les agressions homòfobes i els totalitarismes", els valors democràtics europeus són "qüestions bàsiques a les quals no podem renunciar mai", reivindica.