Sociedad

Ajuntament i Generalitat hauran de pagar 4,5 milions d'euros als propietaris del Garatge Forné

Lluís Martí, regidor d'Urbanisme, recorda que el litigi va començar el 2008 i lamenta haver "heretat" un altre "nyap" de govern socialistes

Garatge Forné de C. Barcelona, 39 (Girona)

Garatge Forné de C. Barcelona, 39 (Girona) / Wikipedia

Girona

Generalitat i Ajuntament de Girona hauran d'indemnitzar els amos del Garatge Forné amb 4.541.272,78 euros per haver reduït l'edificabilitat de la finca "sobrevingudament". La sentència de la sala contenciosa del TSJC estima parcialment el recurs dels propietaris, que van portar a la justícia la decisió de protegir alguns elements de l'edifici -com la façana i una rampa helicoidal- i reduir, a la pràctica, la superfície edificable. El regidor d'Urbanisme, Lluís Martí, ha recordat que l'origen del litigi són unes modificacions de planejament aprovades entre els anys 2008 i 2009, quan governava el PSC tant a l'ajuntament com a la Generalitat: "Són nyaps que indiquen que es va actuar amb poc rigor". La sentència no és ferma.

El propietaris del Garatge Forné, un edifici situat al xamfrà de la carretera Barcelona amb Bisbe Lorenzana, van recórrer al tribunals la modificació del Pla General de Girona i del Pla Especial de protecció del patrimoni perquè consideraven que no s'ajustaven a dret i que els hi havien provocat perjudicis econòmics.

Aquestes modificacions, que es van dur a terme entre els anys 2008 i 2009, recollien que l'edifici d'origen industrial i comercial disposava d'una rampa helicoidal, és a dir en forma de cargol, i d'unes façanes laterals que eren "especialment interessants" i que, per tant, s'havien de protegir. La protecció d'aquests elements alterava, també, l'ordenació de l'edificació.

Els amos al·legaven que la vinculació singular de la finca generava l'obligació d'indemnitzar-los i sol·licitaven, a més, que es declarés la nul·litat dels acords recorreguts perquè consideraven que no hi havia motius per protegir aquests elements patrimonials.

La sentència del TSJC estima parcialment el recurs. El tribunal descarta anul·lar els acords i també recull que hi ha elements objectius per decidir protegir-los: "El Garatge Forné, realitzat per l'arquitecte Joan Maria de Ribot i de Balle l'any 1957, i es mantenen unes façanes que comptem amb una solució brillant de la façana lleugera o mor cortina, pionera en aquell moment a Girona. Ha estat una construcció citada en vàries publicacions arquitectòniques i es considera raonable, dins la discrecionalitat que té i ha de tenir l'administració en la seva actuació urbanística, la catalogació de l'obra". La sentència arriba a aquesta conclusió basant-se en la valoració dels perits i descarta que les administracions actuessin de manera "arbitrària".

Sí que dona la raó als propietaris en relació a la indemnització, tot i que rebaixa la xifra inicial pretesa de 8,9 MEUR. En aquest punt, la sentència exposa que les modificacions de planificació van descartar que fos necessari fer un estudi "d'avaluació econòmica i financera" i sosté que la decisió d'Ajuntament i Generalitat d'aleshores va provocar perjudicis en els propietaris: "La finca de la part actora ha vist sobrevingudament, i com a conseqüència de la catalogació i especial protecció que ha rebut en les modificacions de planejament, reduïda la seva edificabilitat".

Segons la resolució, la vinculació singular (és a dir, la protecció d'aquests elements) de l'edifici ha provocat una reducció de la superfície edificable "que no pateixen les finques del seu entorn": "Seguint el primer informe pericial judicial, s'ha passat d'un total de superfície edificable amb el pla previ a la modificació de 7.865 metres quadrats a 5.380".

El TSJC recull que tant la Generalitat com l'ajuntament "han participat en l'elaboració i aprovació dels planejament urbanístic" i, per això, conclou que són les dues administracions les que han d'afrontar el pagament de la indemnització de manera solidària.

El tinent d'alcalde i regidor d'Urbanisme de Girona, Lluís Martí, ha afirmat que no tenen "res a dir" a la propietat de l'edifici perquè entenen que ha defensat els seus interessos. Sí que és crític, per contra, amb la gestió dels anteriors governs socialistes que en aquell moment governaven tant a la ciutat com a la Generalitat: "No tenim cap interès en criticar ningú però sí que ens hem trobat nyaps que indiquen que es va actuar amb poc rigor i que hi ha modificacions de planejament que es van fer prescindint de les valoracions econòmiques que s'haurien d'haver fet".

"No n'hi ha prou amb actuar en el moment concret per penjar-se una medalla dient que s'està protegint el patrimoni, això té efectes determinats i en aquest cas són molt punyents. No podem deixar de dir o de denunciar aquest poc rigor amb el que van actuar els governs socialistes en el seu moment", ha afegit Martí que subratlla que no és la primera sentència contrària que es troben: "Ja en portem uns quants, la pilota es va fent gran i els perjudicis que acaben pagant la Generalitat i els gironins són realment importants".

La sentència no és ferma i es pot recórrer al Tribunal Suprem en un termini de 30 dies hàbils. Els serveis jurídics ja l'estan analitzant per decidir si fer-ho.

Escucha la radioen directo

Cadena SER
Directo

Tu contenido empezará después de la publicidad

En directo

A continuación

Último boletín

Emisoras

Elige una emisora

Compartir

Suscríbete

Tu contenido empezará después de la publicidad