La Generalitat ratifica l'eutanasia al pistoler de Tarragona

Marin Eugen Sabau podrà morir dignament. Els experts de la Comissió de Garantia i Avaluació que s'encarreguen d'estudiar les peticions d'eutanasia han donat l'últim aval a la mort assistida de l'exvigilant de seguretat que va disparar als seus excompanys de feina a Tarragona, ferint durant la fuga a dos mossos d'Esquadra. Segons l'informe al que ha accedit SER CATALUNYA, els experts del Departament de Salut consideren que l'acusat compleix tots els requisits: viu amb un patiment físic greu, crònic i impossibilitant i n'és conscient.

La decisió de la Comissió s'alinia amb la que han pres fins ara els metges de Sabau i també la justícia, a qui les víctimes han recorregut demanant que s'aturés el procés d'eutanàsia per poder jutjar a l'home que va intentar matar-los. Segons fonts judicials, després de diversos recursos, l'Audiència de Tarragona ha assenyalat la vista per decidir-ho aquest proper dijous.

El 14 de desembre de l'any passat, després d'atrinxerar-se armat a una masia abandonada a Riudoms, Sabau va ser neutralitzat pels Mossos, que van disparar-li a braços i cames. A conseqüència dels trets, pateix una tetraplegia irreversible. Els metges van diagnostricar-li una fractura vertebral amb lesió medul·lar, fractures als braços i a una cama, que van acabar amputant-li.

Segons l'informe de la Comissió, el conegut com a pistoler de Tarragona avui és "totalment dependent per les activitats bàsiques de vida viària" i necessita "assistència continuada i cures complexes". Tot i que sent un fort dolor, els metges no poden sedar-lo perquè no està prou estable. En els últims set mesos ha estat ingressat a la UCI, a l'Hospital de Bellvitge, l'Hospital Vall d'Hebron i l'Hospital Penitenciari de Terrassa, on roman ingressat.

Tot i les múltiples patologies físiques, Sabau és conscient, i manté que que "la seva vida és intolerable" ja que la situació en la que es troba "no es compatible amb els seus valors". En l'informe de la comissió, formada per un metge i un jurista, aquest segon apunta que han donat l'aval a la mort assistida "fent abstracció del debat jurídic sobre la situació processal i la privació de llibertat del sol·licitant". El jurista considera que "ni la dupla designada ni, en el seu cas, la comissió ha d'entrar en aquesta polèmica jurídica, ni s'ha de deixar influenciar per ella", ja que "correspon resoldre-ho als tribunals de justicia".