L'Audiència confirma l'eutanàsia al pistoler de Tarragona

L'Audiència de Tarragona ha ratificat l'eutanàsia al primer pres a Espanya des que la llei de la mort digna va entrar en vigor. Es tracta de Marin Eugen Sabau, l'exvigilant de seguretat que el desembre de 2021 va disparar als seus companys de feina i va atrinxerar-se després de ferir diversos Mossos en la fugida. Els trets dels Mossos per neutralitzar-lo van provocar-li una tetraplegia irreversible. Les víctimes, i també la fiscalia, van demanar a la justícia que aturés el procediement per poder-lo jutjar. Ara, l'Audiència ha confirmat definitivament que ha de prevaldre el dret a la seva mort digna per sobre de la tutela judicial efectiva dels afectats.

Els jutges entenen la voluntat de les víctimes però manifesten que ajornar el procés d'eutanàsia, que ha rebut tots els avals mèdics, aniria en contra de la dignitat moral de l'acusat: "Sens dubte, sotmetre [l'acusat] al procés judicial suposaria una intolerable afectació a la seva dignitat i la seva integritat física i moral, inherents a la persona i que han de ser prioritzats respecte el dret a la tutela judicial efectiva (relativa a la celebració del judici)", conclouen en la interlocutòria a la que ha tingut accés SER CATALUNYA.

"Sabau ha generat un dolor i un dany físic i moral a les víctimes, que tindrien una expectativa raonable d'enjudiciament dels fets i una possible condemna, ara bé (...) ens trobem davant d'un investigat que es troba en un estat de salut greu que li origina patiments físics i psíquics constants i insoportables sense possibilitat d'alleugeriment, amb un promòstic de vida limitat, en un context de fragilitat progressiva, autoritzant, per això, la comissió d'Avaluació la prestació d'ajuda a morir", afegeixen.

El jutge instructor, sense competències en eutanàsia

La jutgessa instructora, que investiga Sabau per cinc intents d'homicidi, argumentava que la justícia no pot intervenir en el procés de la mort assistida ja que la llei de l'eutanàsia no ho preveu. En els seus recursos, les víctimes consideraven que el jutge està avalat per aturar un procés així, ja que té l'obligació d'assegurar la presència de l'acusat en tota la investigació i el judici, equiparant la mort voluntària a una fuga.

L'Audiència de Tarragona s'alinia amb la instructora del cas. Els jutges entenen que la mort assistida és "un acte de naturalesa sanitaria administrativa" i, per tant, "l'única intervenció possible que preveu el legislador és en el cas que la resolució de la Comisió informi desfavorablement la prestació d'ajuda a morir, establint que aquesta podrà ser recorreguda davant la jurisdicció contenciosa-administrativa".

El tribunal afegeix que "la legislació internacional estudiada (com Bèlgica, Alemanya, Canadà, Itàlia o Suissa) al igual que la nostra, no contempla la intervenció del jutge instructor en els diferents procediments que regulen l'eutanàsia". Segons els jutges, "no sembla que es tracti d'un oblit, sino una voluntat clara i manifesta".

Recurs al Tribunal Constitucional

Algunes de les víctimes tenen previst recórrer la decisió al Tribunal Constitucional. L'advocat dels dos mossos ferits, José Antonio Bitos, del sindicat USPAC, assegura que ja tenen el recurs d'ampara preparat: "Demanarem mesures cautelars perquè es pugui acordar la suspensió del procediment d'eutanàsia", assegura en declaracions a la SER. El motiu: que no es vulneri el dret a la tutela judicial efectiva de les víctimes, fins i tot els drets que amb el procés judicial es volen protegir com és el dret a la vida i el dret a la integritat física.

"Incloem també el dret a la dignitat perquè les víctimes, no només l'investigat, també tenen dret a aquesta dignitat", assegura Bitos. "Considerem que si no hi ha un judici, si no hi ha la possibilitat de conèixer la veritat, no es podrà reparar a aquestes víctimes", lamenta l'advocat.