Javier Beltrán: "Et costarà més llogar un pis si ets actor. M'han hagut de fer cartes de recomanació perquè les immobiliàries es creguessin que els pagaria"

L'actor de cinema i teatre Javier Beltrán ha visitat el 'Llapis de memòria' d'avui entre cançons de rock i pop espanyol i internacional. Amb 19 anys va decidir que volia ser actor, primer va acabar la carrera d'Humanitats a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i després va començar a prova sort a l'ofici. Ha treballat en diverses obres de teatre, sèries de televisió i pel·lícules internacionals. "Jo mai em vaig imaginar que era ser actor. Jo només volia treballar al teatre, al cinema i a la televisió. Estar en els millors projectes", explica.

La inestabilitat de la professió és una de les coses més complicades per a Javier Beltrán. Denuncia les conseqüències que genera que durant unes èpoques treballis molt i en altres no estiguis cobrant absolutament res: "Et costarà més llogar un pis si ets actor. M'han hagut de fer cartes de recomanació perquè les immobiliàries es creguessin que els pagaria. És el prejudici de ser artista".

"En aquest ofici hi ha uns pocs que cobren molt, els de la cartellera, i els altres cobren el normal, o menys", assegura. A més, per poder aconseguir papers en les millors obres, Beltrán ha fet "infinits càstings", molts més per a televisió i cinema que per a obres de teatre. I és que, segons ell, "els teatres públics haurien de fer més càstings, conèixer talents nous".

"No em costa utilitzar totes les meves emocions i utilitzar qualsevol cosa per a un moment emotiu. L'ofici és molta tècnica", explica Beltrán. L'entrevista de l'actor també ha repassat els moments més emotius de la seva vida. Amb 32 anys, fa 6 anys, el seu pare es va morir mentre ell treballava al Teatre nacional: "El verb superar no entra dins l'equació, conviure sí. La vida és molt maca. Per honrar als que han viscut al teu costat i ja no hi són, viu a tope".