"Estem creant una guia perquè vegin que existim i que no volem tornar dins l'armari"

Després d'anys estigmatitzats, condemnats i obligats a viure a l'ombra, ara, aquells que van encapçalar les lluites pels drets del col·lectiu és a dir poder casar-se i adoptar fills, es veuen obligats a tornar a l'armari. "Cada dia estan sentint: aquest és un maricón o aquesta és una bollera" explicava la Paulina, una de les dones que, als seus 72 anys, col·labora per crear un document que ajudi els sanitaris a evitar aquestes discriminacions entre els usuaris de les residències.

Ella, com tants altres, va descobrir la seva sexualitat quan encara vivien en la dictadura franquista "em podien condemnar i jo no ho sabia" afirma mentre relata que acceptar que era lesbiana va ser molt complicat. "Jo no volia ser lesbiana, volia tenir una vida més fàcil, ser una bona cristiana". La religió va ser el que més problemes li va provocar, no se sentia bé amb ella mateixa perquè el cristianisme la condemnava.

"Vaig anar al psiquiatre i em va proposar fer electroxoc per curar-me l'homosexualitat"

A la universitat li van ensenyar que l'homosexualitat era una malaltia. En aquell moment va pensar que si el que li passava era que estava malalta, el que havia de fer era consultar el metge. Per això va demanar hora al psiquiatre. Ella esperava que li explicara per què estimar una dona estava condemnat per Déu. En lloc d'això, ell li va recomanar una suposada nova teràpia: l'electroxoc. No sap per què va decidir no anar, però "molts altres sí que van pensar que ho necessitaven o, fins i tot els hi van obligar". Josep Maria Mesquida, president de la Fundació Enllaç, on intenten que la gent gran LGTBI no se senti sola, diu que el relat de les teràpies d'electroxoc es repeteix més sovint del que es creu entre les parets del seu local "són experiències molt dures i molt traumàtiques".

Ara, Paulina viu feliç amb la seva dona, amb qui està des de fa 30 anys. Però no pot evitar recordar amb tristesa que no va ser capaç de dir qui era fins al 2004, quan ja tenia 54 anys. Per això, ara lluita per poder viure en pau "mereixem els mateixos drets que la resta i no els hem tingut mai".