Rosa Regàs: "La pitjor desgràcia de fer-se gran és trobar a faltar els amics"

Rosa Regàs es descriu com una persona curiosa amb un mal geni que li dura poc. El programa 'Esplaix' ha tornat a viatjar fins a Llofriu, al municipi de Palafrugell, per parlar amb l'escriptora sobre els llibres i la seva relació amb ells. Des de petita sabia que es dedicaria a escriure. "El meu pare quan va tornar de l'exili va començar a dir que seria escriptora. Al final m'ho vaig creure", explica. Però no va ser fins a la cinquantena d'edat que va començar la seva trajectòria dins la professió. Actualment, continua escrivint, tot i que creu que la seva nova obra no veurà la llum perquè s'ha "liat moltíssim", és un llibre molt llarg.

No ha tingut cap impediment a l'hora de parlar d'allò que l'espanta: "La pitjor desgràcia de fer-se gran és trobar a faltar els amics. És l'única soledat en què crec". Tot i que li agrada estar sola i gaudir de la seva vida a Llofriu, accepta que la vida social sí que la troba a faltar. Com a remei, els llibres i els seus autors li fan companyia. "No veig diferència entre un escriptor viu i un escriptor mort", "moltes vegades tinc la sensació que ells encara són vius i que soc jo la que està morta", acaba.

Aquesta ha estat la tercera part d'un seguit d'entrevistes que els periodistes Nil Marbà i Ana Puigboltes han fet a l'escriptora. Pots recuperar la primera entrevista, on descrivia la seva infantesa i les etapes prèvies a la seva condició d'escriptora famosa i directora de la Biblioteca Nacional d'Espanya, i també la segona part on parlava sobre la gauche divine, de la memòria històrica i de viure el camp.