Una víctima del pistoler de Tarragona: "Va somriure abans de disparar-me. Venia a per mi"

Vuit mesos després, segueix revivint el mateix malson, el del 14 de desembre de 2021. Luisa Rico treballava a una oficina de Securitas a Tarragona. Entre els seus treballadors, hi havia Marin Eugen Sabau, de 42 anys, que estava de baixa. Aquell dia va presentar-se a l'oficina i va disparar contra ella i dos treballadors més: "Quan em va veure, va somriure, venia a per mi", explica en declaracions a SER CATALUNYA. Rico ha decidit trencar el seu silenci el dia que l'home acusat d'intentar matar-la rebrà l'eutanasia i, per tant, es tancarà la investigació contra ell: "Encara no m'ho crec. No és just. La justícia m'ha fallat", lamenta.

"A mi m'és igual que demà [Sabau] no hi sigui. Jo hi penso cada dia. Aquells minuts, aquelles hores em venen el cap cada dia, més d'una vegada", admet tremolosa a l'altra banda del telèfon. Des d'aquell dia no pot estar sola, no pot sortir al carrer si no és acompanyada i no ha pogut ni tornar a la feina ni passar aprop de l'oficina on va ser atacada. "Un soroll fort que em sorprengui de sobte m'altera. M'ha canviat la vida", assegura Rico.

Ho recorda tot amb una claritat que l'espanta, "com si fos aquest matí o fa unes hores". El dia de l'atac, Rico acaba de sortir de la sala de reunions per anar a buscar uns documents. "Vaig escoltar uns sorolls però no vaig reconèixer-los com a trets perquè mai t'ho imagines", relata. De seguida va veure a Sabau. "Vaig reconèixer-li la veu i vaig preguntar-me: què fa aquest aquí vestit d'aquesta manera?". Sabau havia accedit amb armilla antibales i diverses armes llargues i curtes.

Quan Rico va entrar a la sala de reunions, va veure al seu cap ferit de bala. Sabau l'havia disparat i ara anava a per ella. "Em va disparar al braç, però vaig aconseguir tancar la porta i sortir". Va amagar-se, estirada a terra, a un racó d'una sala. "Em vaig acotxar a terra per reduir les possibilitats que si disparava des de fora m'enganxés". A terra, no veia res. "Vaig sentir soroll de vidres trencats i el terra que vibrava". L'acusat havia saltat a través de la finestra i s'apropava cap a ella. "Va girar, i va somriure quan em va veure. Venia a per mi; pel meu superior i per mi", rememora.

"Quan vaig veure que el tenia davant i que m'apuntava, em vaig arrossegar per terra, per intentar protegirme darrere d'una columna". Sabau va disparar-li a la cama. "Vaig sentir un dolor terrible; pensava que d'allà no sortiria. Vaig arribar a pensar que volia morir per deixar de patir", admet Rico, que dóna les gràcies a la feina de Mossos, SEM i el personal de l'hospital Joan XXIII de Tarragona. "Van fer que ens en sortissim", agraeix.

Amb l'eutanàsia de l'acusat, la causa contra ell s'arxivarà. "Ens hem de resignar", intenta assumir. "No és just que es prioritzi els drets d'una persona quan nosaltres també en tenim, i es van vulnerar aquell dia", demana Rico. Tant ella, com la resta de víctimes, demanen que es faci justícia: "Quan una persona comet un delicte, se l'ha de jutjat. Això demanem. Ho necessitem".