Joaquim Carbó sobre la creació de Cavall Fort: "Els escriptors catalans havien perdut les ganes d'escriure"
L'escriptor català ha celebrat els seus 90 anys al 'Llapis de memòria'
Llapis de memòria. Joaquim Carbó (24/08/2022)
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Joaquim Carbó ha visitat el programa 'Llapis de memòria' el dia que celebra el seu norantè aniversari. Va començar a escriure literatura per a adults "perquè era l'única sortida que hi havia" en aquell moment, però més endavant va començar a fer literatura infantil i juvenil. El 1962 hi va haver un canvi de paradigma per a Carbó, va ser un dels pioners de la creació de la revista Cavall Fort. S'ha relacionat amb els grans escriptors de la seva època, com Manuel de Pedrolo, qui el va ajudar a formar-se deixant-li "llegir els seus llibres originals, picats a màquina".
És autor de més de 100 llibres, la majoria en català. La seva obra més exitosa titulada La casa sota la sorra (1966) acumula 92 edicions i és el primer llibre per a nens que va escriure. El seu últim el va engendrar durant la pandèmia: Sense futur. Entre llibres i rutines és una reflexió del canvi de vida arran de la pandèmia. Encara que és considerat un dels escriptors catalans més reconeguts, Carbó considera que amb els llibres ha estat "molt perdedor" perquè no ha guanyat tants premis com els escriptors històrics.
És un ferm defensor del català, va aprendre la llengua clandestinament durant la postguerra. "Ballant sardanes, a l'aire lliure, era més fàcil conspirar", explica. Les classes van ser la llavor de la seva posterior feina a Cavall Fort. Hi va haver complicacions: "Com que feia gairebé 30 anys que no es publicava una revista infantil en català, els escriptors catalans havien perdut les ganes de fer-ho".
Va patir abusos sexuals de petit
Carbó va denunciar que de petit havia patit abusos sexuals per part d'uns antics capellans de la seva escola. "Un d'ells era homosexual i ens fotia mà. No teníem la informació que tenen ara els nanos. No enteníem que estava passant", recorda. L'escriptor ho va aconseguir explicar a casa seva, però van callar per por: "Al meu pare l'havien empresonat per un article anticlerical, si jo em tornava a queixar podria haver-hi tornat".
