Marta Marco: "Tinc la sensació que a tots els projectes acabem sent 'la mare' o 'la parella' d'algú"

L'actriu Marta Marco ha visitat el programa 'Llapis de memòria' a 15 dies d'estrenar la seva nova obra de teatre, La trena. Es descriu com una persona "molt impulsiva que es llença a tot", per això ha treballat tant en el món del teatre, com en el del cinema o el de la televisió: amb papers força coneguts a Ventdelplà, El coronel Macià i Xtrems. També va estudiar Periodisme durant dos anys a la Universitat Autònoma de Barcelona i va dedicar-se a tocar el violoncel durant una temporada.

Com a mare es descriu com una dona mica "pesada" encarregada de recordar totes les tasques pendents familiars i com una persona que intenta jugar constantment amb el seu fill, el Roc. Per aconseguir-ho, no ho té fàcil. La inestabilitat i els horaris de la seva feina fan que li sigui difícil conciliar el teatre amb l'àmbit privat: Per veure "el Roc faig malabars. Vaig a treballar quan ell surt de l'escola i els caps de setmana també treballo. Intento aprofitar els moments que tinc i faig un 'tetris' amb la cangur".

"No em puc queixar, sempre he tingut feina", assegura. De fet, Marco explica que ja té alguns projectes a un any vista perquè cada vegada les obres teatrals es plantegen amb més antelació. Tot i que també "cauen amb més facilitat". L'actriu treballa per a no perdre la motivació tot i que repetir una obra més de 100 vegades: "Cada dia has de tenir un objectiu, el que fas t'ha d'agradar molt. L'obra ha d'estar viva cada dia, no només el dia de l'estrena. Si jugues a escoltar-te amb els companys, cada dia l'obra és diferent".

Denuncia que a les dones els costa treure el cap en el món audiovisual quan s'apropen a certes edats. "Veig sèries estrangeres on actuen dones de 40 i 50 anys, amb les seves arrugues, i no passa res. Aquí això no passa", analitza l'actriu. A més, apunta "que a tots els projectes acabem sent 'la mare' o 'la parella' d'algú". Per poder lidiar amb això, Marco i les seves amigues de professió creen projectes on puguin ser representades com elles volen. Com a La trena.

Sobre els casos d'assetjament sexual a l'Institut del Teatre

"Personalment, a mi mai m'ha passat res. Hem de saber posar les línies vermelles, saber dir no. Recordar que no és no. Però a l'Institut del teatre entrem molt joves i no ho sabem. A l'Institut ens treballem amb les emocions, és la matèria primera. És complicat", analitza. Marta Marco també explica que a vegades cal veure el passat amb els ulls del present per constatar quines coses del passat estaven malament i no poden tornar a passar: "Amb els anys ens adonem que abans passaven coses que ara ens emportaríem les mans al cap".