"Sense el desfibril·lador no estaria parlant amb vosaltres"
Un jove de 27 anys va patir una aturada cardiorespiratòria mentre jugava a futbol en un petit poble
REPORTATGE. Com d'essencials són els desfibril·ladors?
Més de 3.000 persones perden la vida per una aturada cardiorespiratòria cada any a Catalunya. La clau per reduir-ho és una actuació ràpida, i els desfibril·ladors públics hi juguen un paper bàsic. Cada vegada hi ha a més zones: al transport públic, als centres esportius i a les escoles, però també es poden trobar en mig de pobles i ciutats.
Una de les zones que més ha apostat per aquests aparells és Girona. Fa anys van engegar el programa Girona Espai Cardioprotegit i des d'aleshores més de 70 persones han salvat amb aquests aparells. "Sense el desfibril·lador no estaria aquí parlant amb vosaltres", explica en Ferran Duran. Té 27 anys i va patir una aturada cardiorespiratòria mentre jugava a futbol en un poble de 400 habitants. Immediatament després de l'aturada li van fer un massatge cardíac i li van donar una descàrrega amb el desfibril·lador.
El doctor Ramon Brugada, cap de cardiologia de l'Hospital Josep Trueta i uns dels principals defensors de l'ús dels desfibril·ladors, constata que, amb el manual a la mà, "no està recomanat posar un desfibril·lador en un poble de 400 habitants perquè hi ha poca possibilitat que algú el necessiti". Les polítiques de la comarca de Girona van fer que es posés un a cada poble i, per això, en Ferran es va salvar. "És imprescindible tenir desfibril·ladors a tot arreu", declara el doctor Brugada.
El funcionament és senzill: "És un aparell intel·ligent que detecta que, si el cor va massa ràpid, dona una descàrrega per parar-lo i tornar-lo a posar al ritme adequat". "És una màquina que no pot fer cap mal, encara que volguessis donar una descàrrega no podries si no detecta que el cos ho necessita", explica.