La meitat dels alumnes que comencen una FP de grau mitjà no l’acaben

Barcelona

L’estadística de trajectòries educatives que el departament va començar a fer a partir del curs 2016/17, en què es va implantar el registre d’alumnes RALC -en el qual s'han d'inscriure tots els alumnes matriculats als centres educatius públics i privats d'ensenyaments reglats no universitaris de Catalunya- posa xifres a un fenomen que coneixen molt bé als instituts. El dels joves que comencen uns estudis al setembre i que passat el primer trimestre desapareixen o donen el curs per perdut.

Segons les dades publicades pel Departament, en el pas de primer d’un cicle formatiu de grau mitjà a segon, un 28,4% dels alumnes desapareix del radar del departament i el curs següent no està matriculat enlloc, un 20,29% torna a fer primer –sovint en una família professional diferent de la que havia començat- i al voltant d’un 1% canvia i se’n va a fer batxillerat. La suma dels que fracassen o abandonen suma un 49,39% dels alumnes al primer curs del cicle formatiu de grau mitjà. Aquests percentatges, que corresponen a la transició entre el curs 2016/17 i 2017/18 es mantenen amb molt poques variacions al llarg dels anys exceptuant el curs de la pandèmia, en què les xifres d’abandonament es van moderar una mica. Llavors la xifra acumulada de fracàs i abandonament va ser del 41,4% perquè van ser menys els alumnes que van desistir de seguir estudiant.

En el cas del Batxillerat, les xifres no són tan dramàtiques, però, tot i això, en el pas de primer a segon, cada any des que s’estan recollint dades, un 20% dels alumnes no haurà acabat la seva formació en els dos anys que estan estipulats. Un 6% dels estudiants matriculats un curs, no estava estudiant res el curs posterior. Un 7% repetia curs i un altre 7% s’havia canviat a un cicle formatiu. De nou en el curs de la pandèmia les xifres milloren, perquè del total d’alumnes que el curs 2019/20 estaven fent primer de batxillerat, un 85% feia segon el següent curs. Això suposa una millora d’entre 6 i 7 punts percentuals respecte als exercicis anteriors. Però és una correcció que no ha consolidat perquè en la transició del curs passat a l’actual, les xifres tornen a ser similars a les dels anys pre-COVID.

Els experts en abandonament escolar destaquen que les xifres del departament confirmen la gravetat d’un problema que té molt a veure amb la insuficient orientació que reben els alumnes i amb un sistema educatiu que, per defecte, continua preparant i orientant els alumnes bàsicament cap al Batxillerat. La cap de projectes de la Fundació Bofill, Elena Sintes explica que “al batxillerat tothom té una plaça assegurada i per tradició, o perquè és el que millor coneixen, el professorat que fa l’orientació als instituts aposta sobretot pel batxillerat”. Coincideix la professora de sociologia de l’educació i membre del grup Globalització, Educació i Polítiques Socials (GESP) de la UAB, Marta Curran.“Passar d’ESO a Batxillerat és una transició natural, però, en canvi, passar de secundària a un cicle formatiu és un canvi molt bèstia per a uns alumnes que cal recordar només tenen 16 o 17 anys i que si volen fer un determinat cicle, hauran de canviar d’institut, deixar els seus amics i sovint també fer molts quilòmetres cada dia perquè l’oferta de places a FP és més dispersa i no està garantida a tots els territoris".

Curran considera que el fet que la suma de fracàs i abandonament sigui tan important als cicles formatius és el resultat d’una acumulació de factors: “encara avui, s’orienta cap a la formació professional aquells alumnes que tenen un perfil de dificultats, que potser han repetit algun curs o han deixat algunes matèries suspeses". I aquests joves, continua, arriben a primer curs de formació professional, amb sort en una branca que els interessa, i es troben amb un sistema molt diferent del que coneixen i també del que esperaven “hi ha una falta d’encaix entre les seves expectatives i la realitat dels estudis on van a parar”.

La cap de projectes de la Fundació Bofill, Elena Sintes creu que les xifres no només parlen de trajectòries personals frustrades sinó que suposen un malbaratament de recursos perquè cada any s’inverteix en un professorat, unes instal·lacions o un material de laboratori que després no utilitzaran tots els alumnes que inicialment estaven previstos. Totes dues reclamen millorar l’orientació, que hauria de començar a primer d’ESO i que comporta no només parlar amb l’alumne sinó també amb les seves famílies, que sovint juguen un paper decisiu en les eleccions dels seus fills, facilitar la participació dels ajuntaments, perquè cada municipi coneix molt bé les empreses o els recursos dels quals disposa per acompanyar els joves que abandonen els estudis i fer una planificació de l’oferta adequada al que necessiten els sectors productius però també a les expectatives dels joves.