Santi Vancells: "És evident que la relació de Benjamin i Portbou va més enllà d'una mort"

Girona

Santi Vancells va ser metge a Portbou durant quinze anys i ara és, també, l'encarregat d'intentar posar llum a la mort del filòsof Walter Benjamin en aquesta localitat de l'Alt Empordà l'any 1940, quan fugia dels nazis.

Vancells qüestiona que s'hi suicidés per evitar ser deportat. La teoria del suicidi, diu, ha estat una sortida fàcil per "deixar sol Benjamin davant la història" i "els seus botxins, impunes" i argumenta que va ser víctima dels seus problemes de cor i la imperícia del metge que el va haver d'atendre en les 26 hores que van passar des que va creuar la frontera fins que va exhalar l'últim sospir.

Però aquest detall és gairebé una anècdota en un text que ens dibuixa una policia que "segueix ordres", un metge sense coneixements suficients ni eines, un capellà que administra els sagraments com si beneís el bestiar per Sant Antoni, gent que vol fer negoci a costa del sofriment aliè i gent que, a diferència del Guàrdia Civil que firma l'entrega a Benjamin a les autoritats franceses -és a dir, a les alemanyes- fa el que li dicta la consciència.

Un calidoscopi d'un Portbou de postguerra que passa molts anys sense parlar de Benjamin i que, encara ara, no se sap molt bé quina és la relació amb aquest personatge. Per Vancells és evident que "la relació de Benjamin i Portbou va més enllà d'una mort" i també és evident que, tot i ser un poble "amb un degoteig socioeconòmic molt important, no ha volgut comercialitzar amb la mort de Benjamin però tampoc n'ha obtingut cap benefici".

Si en voleu saber més podeu escoltar la conversa que hem mantingut a l'Aquí Girona.

Únete al canal de WhatsApp de la SER