El negoci de l'FP a distància

Catalunya va ser la primera comunitat autònoma a regular, l'any 2012, l'oferta privada de formació professional a distància. Aquella primera regulació, de només 4 articles, es limitava a exigir als centres interessats que ja tinguessin permís per fer la mateixa formació de forma presencial, que disposessin del professorat titulat i dels mitjans telemàtics per facilitar la connexió als seus alumnes i que fessin almenys una prova final d'avaluació presencial. Aquella autorització va fer que el curs següent, el 2013/14 per primera vegada hi hagués una alternativa a l'únic centre públic que fins al moment havia concentrat tota l'oferta a distància, l'Institut Obert de Catalunya: aquell any dels 10.008 alumnes que segons dades del Ministeri d'Educació es van matricular per fer una FP a distància 638 ho van fer un centre privat i els altres 9.370 a l'IOC.

L'oferta privada a distància va anar creixent a poc a poc i només sis cursos després, el 2018/19 per cada estudiant matriculat a l'IOC per fer un grau d'FP a distància n'hi havia dos a la xarxa privada. El salt més espectacular, però s'ha registrat en els darrers tres cursos: de 2019 a 2021 el nombre d'alumnes matriculats per fer un grau mitjà d'FP no presencial a un centre privat s'ha triplicat, passant de 5.596 el curs 2019/20 a 16.438 el curs 2021/22. Molt similars són les xifres als graus superiors d'FP que han passat de 18.729 matriculats a un centre privat no presencial el curs 2019/20 a 40.840 el curs 2021/22.

Una setantena d'empreses amb seu a Catalunya, moltes d'elles societats mercantils, es reparteixen el gruix d'un negoci que no entén de fronteres. Segons les dades del Ministeri d'Educació, dels gairebé cent mil alumnes que el curs passat estaven fent una FP privada a distància al sistema educatiu espanyol, el 57% estaven matriculats a un centre autoritzat per la Generalitat de Catalunya. Les dades del departament d'Educació analitzades per SER Catalunya, confirmen que el 91,23 % d'aquests alumnes són estudiants espanyols, sense especificar quants tenen el domicili a Catalunya. A l'estadística també apareixen alumnes que es connecten des de Sud-amèrica, la Unió Europea o el Magreb.

El departament d'Educació conscient del "notable desenvolupament d'aquesta oferta" i de les dificultats per garantir la qualitat de la formació que s'ofereix, va modificar l'octubre de 2021 la normativa vigent: per primera vegada s'ha limitat el nombre de places no presencials que es poden oferir en funció dels grups presencials autoritzats, els obliga a garantir que tots els alumnes matriculats a distància podran fer la fase pràctica de la formació dual a un centre de treball i també a mantenir una plantilla suficient de professorat "amb vinculació legal amb el centre".