La mortalitat per càncer pediàtric dels països pobres multiplica per quatre la dels països rics

Barcelona

La supervivència de nens i adolescents amb càncer als països desenvolupats (Europa i els Estats Units, essencialment) és del 80%. Als països pobres, del 20%. En aquests països, el problema no és només de manca d'accés als tractaments. La majoria de càncers que, detectats en fases primerenques, serien curables es diagnostiquen massa tard i, per tant, en estadis més avançats.

"Als entorns de menys recursos només el 20% dels pacients poden arribar a curar-se. Molts no es diagnostiquen i, dels que sí que es detecten, molts altres pacients han d'abandonar el tractament perquè les seves famílies no tenen recursos ni accés a hospitals per completar la teràpia", ha explicat el doctor Andrés Morales, director assistencial del Pediatric Cancer Center de Barcelona (PCCB) de l'hospital Sant Joan de Déu i membre del comitè organitzador del congrés.

"I, en aquest sentit, no hem d'oblidar que el 80% del càncer en nens i adolescents es desenvolupa en aquests països pobres, on les taxes de natalitat són molt més elevades que les d'Occident", ha afegit Morales.

L'OMS ha fixat com a objectiu elevar la supervivència dels pacients oncològics pediàtrics dels països més pobres fins al 60% l'any 2030. Per això cal un transvasament de coneixements i expertesa des dels entorns més afavorits. Precisament aquest és un dels objectius del congrés mundial que ha començat aquest dimecres a Barcelona.

Manquen especialistes en oncologia pediàtrica

Cada any a Catalunya es diagnostiquen uns 200 casos de càncer pediàtric. Res a veure amb els més de 30.000 que, anualment, es registren en adults. Oncòlegs i pediatres demanen més formació especialitzada en l'atenció a nens i adolescents amb càncer perquè la seva malaltia és completament diferent de la dels adults, per bé que comparteixin el nom.

"En nens i adolescents, el càncer és una malaltia de desenvolupament. En adults, està associat a l'envelliment. Això implica que els mecanismes d'aparició i evolució són completament diferents, i també ha de ser-ho l'abordatge. Però, per manca d'especialització, sovint es tracta el càncer del pacient pediàtric com el de l'adult, amb els riscos clínics que això comporta".

Els especialistes que atenen aquests pacients han demanat reiteradament al Ministeri de Sanitat que incorpori l'oncologia pediàtrica com una subespecialització dins del currículum acadèmic, però de moment no en forma part. Són els metges, per voluntat pròpia, els que amplien la seva formació a l'estranger, o alguns centres molt punters, com l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, els que l'ofereixen als seus facultatius.