Quim Forn: “M’agradaria ser directiu del Barça”

Barcelona

Joaquim Forn és molt culer. Tant, que fins i tot li agradaria ser directiu del FC Barcelona en algun moment de la seva vida. L’exconseller d’Interior del Govern de la Generalitat de Catalunya ha passat pels micròfons del ‘Què t’hi Jugues!’ arran de la publicació d’un nou llibre, ‘Aquell Octubre’, escrit a quatre mans amb la periodista Magda Gregori i que es presenta aquest dijous a la tarda a la llibreria Ona Llibres del carrer Pau Claris de Barcelona.

L’exconseller, que va passar tres anys i vuit mesos a la presó pels fets d’octubre del 2017, ha reconegut que li agradaria ser directiu del Barça, equip del qual n’és soci des de fa trenta anys. “Ser president del Barça no, però directiu sí que m’agradaria. Ho visc, ho vibro i entenc el club. Fins ara no era fàcil anar amb una candidatura, pels avals. Ara és diferent, però tampoc hi ha eleccions, ja es veurà”, ha comentat al programa de SER Catalunya, on ha explicat que Agustí Montal i Joan Laporta han estat els seus dos presidents predilectes: “Tinc a dues persones que me les estimo molt. Agustí Montal és un símbol, potser perquè tinc molta consciència del 0-5 de Cruyff. I després, m’he estimat molt a Jan Laporta. El vaig votar el 2003 i l’he votat ara. Però soc capaç de reconèixer coses positives d’altres presidents. Soc una persona que se’m podia titllar d’anti Núñez, però soc capaç de reconèixer coses positives del mateix Núñez, del Sandro i del mateix Bartomeu, tot i el final trist i erroni que va tenir”.

Aquest dissabte farà cinc anys del referèndum d’autodeterminació i del partit Barça-Las Palmas al Camp Nou, que es va acabar disputant a porta tancada. Forn recorda com ho va viure: “Aquell 1 d’octubre teníem molts fronts oberts i el Barça en va ser un, és evident. Recordo moltes converses que vaig tenir jo, una amb el president Bartomeu i les altres amb Òscar Grau, i d’altres que va tenir el propi president. La disjuntiva era si havíem de ser nosaltres qui ordenàvem la suspensió del partit o era el club. Nosaltres enteníem que hi havia prou motius perquè ho fes el club. L’important era que un club que sempre ha defensat determinats valors prengués un posicionament clar en contra de la violència”.

Forn ha explicat també la seva experiència a la presó i el vincle estret que va tenir amb la Cadena SER, sobretot a Madrid. “Podíem sentir la COPE o la SER. Però en general s’escolta més la SER, sou una referència en l’esport”, ha comentat. Durant aquells gairebé quatre anys de presó, el Barça era un dels motius d’alegria: “Cada vegada que el Barça marcava un gol, la gent agafava l’escombra i picava la porta de ferro de la cel·la. Vam rebre la instrucció que deixéssim de picar. És clar, aleshores el Barça ho guanyava tot. El Barça em donava alegria i t’has d’agafar a aquestes petites coses. El Barça, lògicament, era motiu de socialització amb la resta de presos”.