Samantha Hudson: "Jo no tinc la culpa de semblar histriònica"
L'activista i artista multidisciplinari critica la percepció social que es té del seu personatge
Llapis de memòria. Samantha Hudson (06/10/2022)
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Samantha Hudson es defineix com "una noia gairebé noia i gairebé normal". Nascuda a León i criada Mallorca, als 16 anys es va fer viral amb un treball de cultura audiovisual on, entre altres lemes, deia "soc maricón i m'agrada l'església". La cançó va córrer per les xarxes i algunes personalitats de l'església i de partits de la dreta i l'extrema dreta la van criticar. Això no la va enfonsar, tot el contrari, la seva carrera com a artista multidisciplinari es va enlairar.
De la Lady Gaga va aprendre que el show va sempre per davant de tot. "Abans que la fama hi ha l'impacte. Jo ho faig tot per la narrativa i l'anècdota, i com més estrafolària ets més narrativa generes", analitza Hudson. Durant els seus espectacles li agrada tocar totes les disciplines possibles: "Abraçar el que la societat condemna és tornar-li la jugada a la vida i a l'statu quo. No hi ha res que em diverteixi més que fer el ridícul i vergonya".
Per l'artista al món hi ha dues visions: la generalista i la personal. Amb les ulleres de la segona, es considera una personal normal, tot i que entén que el món la titlli d'histriònica, fet li agrada i l'excita. "Per mi el normal és no seguir la norma com borrecs. És una lluita constant per saber qui té la raó, si jo o la resta del món", assegura. No li agrada definir-se com a activista, però entén que pel simple fet d'existir alguns la vegin com un referent.
ENTREVISTA. Samantha Hudson: "El feixisme està en un punt que et pots ficar amb ell"
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Pels que la critiquen perquè no és un personatge real, Hudson té una resposta clara: "La gent té molts prejudicis amb mi. Hi ha una imatge de la Samantha Hudson que no es correspon a la realitat. Jo no tinc la culpa de semblar histriònica. Clar que soc diferent a casa, però tothom ho és. Sempre entenc quan és el context indicat per fer cada cosa. La vida és un teatre i la personalitat és un guió subjecte a canvis".
Sobre Tamara Falcó
Huson critica durament a Tamara Falcó: "Sortir a programes dient que votar a Hazte Oir és guai és de tenir la cara molt dura". "Donar una xerrada malèfica dient que com que ara hi ha més sexualitats hi ha més llocs des d'on exercir el mal... Potser qui està exercint el mal ets tu", sentència. "M'agradaria saber que pensen tots els seus amics gais", acaba.
