Viure sense controlar quan tanques els ulls

Barcelona

El primer símptoma va arribar quan se li van tancar els ulls involuntariament en un pas zebra. Es va espantar molt perquè no sabia què li passava, i des d'aquell dia, va tenir unes quantes caigudes al carrer. Li van dir que era sequedat d'ulls i li van donar unes gotes, però passava el temps i la situació no millorava. Continuava sense poder obrir els ulls en molts moments i un dia, al cinema, pràcticament es va perdre tota la pel·lícula. Finalment, al cap de tres anys, va arribar el diagnòstic: li van explicar que tenia síndrome de Meige, una malaltia neurològica rara que a Catalunya només pateixen una quinzena de persones que impedeix controlar les parpelles.

No té cura però sí que es poden aplicar tractaments paliatius com la injecció de botox a prop de les parpelles perquè no se li tanquin tan sovint. Alarcón explica que poden ser uns segons, uns minuts, unes hores o fins i tot un dia. Per això ara va amb un bastó guia i amb ulleres de sol, perquè la llum tampoc l'ajuda a mantenir els ulls oberts. Abans de l'estiu els metges li van dir que s'havia d'aturar i va agafar una baixa de quatre mesos. Però ara, ha tornat a la política i continua sent la regidora del districte d'Horta-Guinardó a la ciutat de Barcelona, a més de fer de portaveu del grup municipal del PSC.

Ha creat un canal de tiktok per donar a conèixer la síndrome de Meige on mostra el seu dia a dia, tant a l'ajuntament com en el seu temps de lleure, i tot i que en el seu moment va tenir dubtes, ara està convençuda de continuar amb la seva feina i plena d'optimisme.