Universitats, escoles concertades i instituts públics necessiten que s'aprovi un nou pressupost

L'increment dels preus de l'energia no ha afectat per igual tots els centre educatius, però tots coincideixen que els afectarà i que necessiten més recursos

Les concertades diuen que ja estan patint de valent

La patronal de la concertada posa com a exemple els consums d'una escola de dues linies amb 1000 alumnes. Aquest setembre la factura de la llum ha fregat els 4400 euros,quan fa un any, al mateix centre van pagar 1200 euros. Pel que fa al gas, han passat de pagar 200 euros el setembre del curs passat a més de 800 aquest. Això sense calefacció perquè quan arribi el fred, amb els preus actuals preveuen que els arribin factures de mes 25.000 euros. El curs passat, al novembre va ser de 4500 euros.

Les escoles públiques no ho noten

Perquè qui paga les factures de llum, gas i aigua són els ajuntaments on estan ubicats els centres de primària. En el cas dels centres de Barcelona ciutat els consums d'aigua, electricitat i gas de les escoles d'infantil i primària són despeses que assumeix el Consorci d'Educació i que es paga amb diners aportats per l'Ajuntament de Barcelona. Les factures s'abonen tal com arriben per tant, amb els increments dels preus incorporats.

Però els instituts si

Perquè aquí no són els ajuntaments sinó cada centre el que ha de pagar les factures amb la dotació que els envia la Generalitat i que no s'ha adequat als nous preus. Educació diu que és conscient de la situació i que augmentarà la dotació. Ara al setembre va fer un pagament i està revisant les factures que els centres han tingut en els darrers tres mesos per ajustar a l'alça la quantitat. Alguns directors temen que, com ja va passar els anys de la pandèmia, aquest hivern continuaran fent classe amb polars.

Les universitats fins ara han estat tranquil·les pel que fa a l'electricitat

Perquè totes les públiques van negociar un contracte conjunt, a través del Consorci de Serveis Universitaris,que va entrar en vigor el gener de 2021 i que acaba aquest desembre i que els ha suposat un gran estalvi. Però ja saben que encara que tornin a repetir la fórmula, el preu serà diferent.

La previsió de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) és que si fins ara han pagat 3 milions a l'any per la llum, amb el nou contracte la factura pot doblar-se. En el cas del gas si han notat ja l'increment. L'any 2021 la UPC va gastar set-cents mil euros, aquest 2022 un milió dos-cents mil i l'any que ve, segons com vagin les coses, podrien acostar-se als dos milions d'euros de factura.

La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) calcula que la seva factura elèctrica es pot multiplicar per quatre a partir del gener. La Universitat de Barcelona (UB) diu que la factura elèctrica d'aquest exercici rondarà els 4 milions d'euros i que les previsions per l'any vinent són que podria moure's entre els 16 i els 20 milions d'euros. De la mateixa manera, la Universitat Pompeu Fabra (UPF) tem que les factures que vindran a partir de pròxim mes de gener podrien triplicar el preu actual. "Aquest cost podria acabar suposant, per a la UPF, un percentatge del voltant del 5% del seu pressupost" expliquen fonts de la Universitat. La Universitat de Girona (UdG) preveu un escenari igualment advers: la seva factura elèctrica, diuen, es podria multiplicar per un coeficient d'entre 2,9, en un horitzó estable a quatre anys, a 5,8, en un horitzó immediat d'un any. Fins i tot la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) que a diferència de la resta no ha de mantenir oberts i il·luminats grans aularis, preveu que la finalització del contracte vigent i que totes les universitats van signar en el marc del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya tindrà un impacte negatiu en els seus comptes i "implicarà revisar les actuacions i projectes previstos per tal de donar cabuda a aquest increment".

Totes les universitats han posat en marxa o accelerat els plans d'estalvi energètic que ja estaven aplicant i totes demanen un pla de xoc extraordinari al govern per poder assumir aquest increment de costos. La UAB a més reclama, com ha fet reiteradament en el passat, un finançament ajustat a la singularitat del campus de Bellaterra.