Jota Linares: "La novel·la és un cant d'amor a totes les mares adolescents que no han pogut ser dones lliures"

Jota Linares es va enamorar de la gran pantalla veient La Sireneta, era la primera vegada que trepitjava un cinema amb parets i sostre perquè al petit poble de Cadis on es va criar no hi havia. "Vaig descobrir moltes coses, tot el que passava a la pantalla era màgia", recorda. Amb el temps ha convertit el seu somni en la seva professió, ha fet diversos curtmetratges, tres pel·lícules i una sèrie. Ara està d'estrena, "El último verano antes de todo" és la seva primera novel·la.

El llibre narra la història d'un noi jove que desitja dedicar-se al cinema, però perquè li resulta molt complicat per l'entorn on viu. Jota Linares confessa que el protagonista és un reflex d'ell mateix, una història de "primeres vegades", d'amor i d'amistat. Linares té clar a qui dedica l'obra: "La novel·la és un cant d'amor a totes les mares adolescents que no han pogut ser dones lliures perquè han passat de ser nenes a mares. Són autèntiques supervivents".

"Tendim a parlar sobre la mort des d'un punt de vista molt fosc, volia que la novel·la fos llum tot i que comenci amb una mort imminent", reflexiona. A Linares el va criar la seva mare de molt jove i, quan va morir, a la vetlla li van regalar els diaris que ella escrivia. A partir de les pàgines en blanc que va deixar sense escriure va començar a "somiar per ella". "Quan madura t'adones del complicat que és criar un fill", acaba.

Encara que sempre li ha agradat el cinema, escriure sempre ha estat una de les seves grans passions. De petit ho considerava "un espai segur on no et podia passar res". "Estic acostumat a un feedback molt immediat, el de les pel·lícules, però de moment a la gent li està agradant la novel·la", explica.