"Parlar obertament de salut mental és un primer pas"
Desenes d'adolescents reconeixen que tenier ansietat o depressió es comença a normalitzar
REPORTATGE. "Parlar obertament dels problemes de salut mental ajuda"
Barcelona
La Judit té 18 anys i tot just ha començat la carrera. Però quan anava a l'institut, a poc a poc va entrar en una depressió greu que es va convertir en transtorn alimentari: "No tenia ganes de fer res, ni de relacionar-me amb la gent. Estava en un pou, ho veia tot negre i no podia escalar per sortir-me'n. A l'institut em sentia sola, al principi tenia una colla d'amics, però em vaig anar aillant de tothom i em vaig quedar sense ningú al voltant."
En aquell moment, els meus pares es van adonar que no estava bé i van buscar l'ajuda d'un psicòleg: "Al principi m'hi negava i a les primeres sessions de teràpia no deia res fins que a poc a poc vaig anar traient tot el que tenia a dins. No entenia perquè havia entrat en aquests episodis depressius". A ella li fa vergonya parlar-ne, però ara, ha ajudat amigues seves que tenien problemes de salut mental.
A la conversa amb la Judit s'hi ha sumat el psicòleg Jordi Royo que acaba de publicar el llibre SOS Adolescents a Columna i que presideix el clúster de la salut mental a Catalunya. Explica que és important que els joves en parlin obertament perquè és la millor manera de buscar ajuda. De fet, la redacció de SER Catalunya ha sortit al carrer i en poques hores ha trobat desenes de testimonis d'adolescents que o coneixen persones amb problemes de salut mental o que els han patit en primera persona. "Les famílies", explica Royo, "tarden de mitjana dos anys a demanar ajuda quan veuen que al seu fill o filla li passa alguna cosa, per això és imporant tenir les eines per reconèixer aquests problemes".