Maria Rodríguez Soto, l'actriu que sabia massa poc

Barcelona

Des de fa uns dies es pot veure a Netflix, la sèrie de Daniel Sánchez Arévalo “Las de la última fila”, on un grup d’amigues de tota la vida decideixen marxar juntes de viatge. Seran sis dies que canviaran la seva visió de la vida, però abans totes elles es rapen el cabell. La raó que les impulsa a agafar la maquineta d’afaitar és que una d’elles té càncer. I els espectadors fins al final de la sèrie no sabran quina d’elles està malalta.

La intriga per descobrir quina d’elles està malalta no ha afectat només al públic, sinó que també va formar part del treball de les actrius. Ni Maria Rodríguez Soto, amb qui hem parlat a “El Balcó”, ni les seves companyes de repartiment ho van saber fins el final del rodatge: “Això va ser des del principi, des del càsting. No sabíem qui seria. I un cop ens van dir que ens havien agafat a les cinc, vam fer una lectura de guió, i les últimes quatre pàgines de guió no hi eren”.

Aquest dubte sobre els seus personatges va fer més creïble el seu treball? “Potser haguéssim actuat amb condescendència cap a qui tenia la malaltia. I així no ho fèiem”. La incertesa sobre la identitat del personatge malalt, va arribar a ser objecte d’una porra entre tot l’equip de rodatge de “Las de la última fila”. També hem tingut oportunitat de recordar alguns exemples de pel·lícules on els actors no sabien tots els detalls del que estaven rodant, com els protagonistes de “Sospechosos Habituales” o “Alien, el octavo pasajero”.

A la sèrie el cabell és un poderós símbol de la lluita contra el càncer, i afaitar-se el cabell al 1 és una imatge molt potent. Per l’actriu Maria Rodríguez Soto, una de les protagonistes de la sèrie, va arribar ser alliberador rapar-se. “És una cosa molt estètica, i més amb el que representa al cos de la dona. I és estèticament parlant és un element més, que ens protegeix. I el fet de treure-te'l en el fons no és important”.

Podria haver segona part de “Las de la última fila”? Maria Rodríguez diu “Tan de bo. Però jo crec que el Dani [Sánchez Arévalo, director de la sèrie] tenia molt clar que aquesta era la història i que així s’explicava. Ojalá, però ho veig complicat”.

Una de les regles que marquen aquestes cinc amigues de la sèrie abans d’emprendre el seu viatge, és no parlar de la malaltia. Avui 19 d’octubre, Dia Mundial de la lluita contra el càncer de mama, val la pena parlar-ne. A “El Balcó” també hem escoltat el testimoni d’un home afecta per una malaltia de dones. És Javier González, pacient de càncer de mama de l’Hospital de Bellvitge. Per a ell tot va començar fa cinc anys: “Yo un día me encontré uno de los pezones un poquito metido para adentro y no le dí ninguna importancia". I uns mesos després durant una visita mèdica rutinària va decidir preguntar-li al seu metge de capçalera: “Comenzó a tocarme y se dio cuenta de que había un bulto”. Després va venir la quimioteràpia, la cirurgia, i després el tractament hormonal. La supervivència amb aquesta malaltia ja supera el 85%.