El paper de vàter ecològic i la idea de 'rewild'

Barcelona

"Ens passem el dia fent pràctiques sostenibles, però el paper de vàter reciclat, de color marró, sí que no entra a casa", deia la periodista d'El País Clara Blanchar al principi de la setmana al programa 'El Balcó'. El filòsof Jordi Mir, que passa pel programa a finals de setmana va sentir les paraules de la Clara i cinc dies després, ha volgut tornar a posar el tema sobre la taula.

Per això s'ha presentat als estudis de SER Catalunya amb un paquet ple de rotllos de paper de vàter ecològic, de color marró, com deia la Clara Blanchar. Ell el fa sevrir a casa i no és que vulgui convèncer ningú, però ho planteja com una petita acció de tantes altres que es poden fer: "No vull fer cap llista del que heu de fer, però hem d'aconseguir pensar què és allò que no necessitem, encara que ens hagin fet creure que ho necessitem". Creu que això "no vol dir viure pitjor, vol dir viure d'una altra manera, potser millor per l'espècie".

Com cada divendres se suma a la conversa el científic Salvador Macip que ha corroborat les conseqüències dràstiques de la crisi ecològica amb una dada: la contaminació provoca 8,8 milions de morts prematures cada any al món. A partir d'aquí, en Jordi Mir ha parlat de la filòsofa Marta Tafalla i el seu llibre 'Filosofía ante la crisis ecológica' publicat per Plaza y Valdés. Els humans, com a espècie, hem destruït ecosistemes per això la idea és recuperar-los (és el que planteja el concepte de rewilding) o com a mínim reduir el dany que li fem.

Ampliar

Cerrar

En Jordi Mir posa exemples com el fet d'utilitzar i llençar, dos verbs que estem posant un darrere l'altre constantment en el nostre dia a dia i una acció doble que té un gran impacte medioambiental i és un dels grans problemes ecològics. Hem d'anar cap al decreixement i canviar certs comportaments, limitant el plaer immediat que ens han dit que ens donen activitats com comprar coses, per exemple? Com pot ser que siguem una espècie tan cega?

Amb aquesta pregunta a l'aire hem passat de les connexions a la ciència. En Salvador Macip ha parlat de testos duals, de covid i grip, de productes per allisar els cabells que podrien estar relacionats amb el càncer i ha parlat de la pesta negra. A l'edat mitjana, la població, amb la selecció natural, va acabar protegint-se de la pesta gràcies a canvis genètics. Però aquests canvis d'aquella època, fan que ara desenvolupem molts problemes autoimmunes.

Cada divendres al Balcó combinem les connexions filosòfiques d'en Jordi Mir i la cièncie que ens acosta en Salvador Macip.