Hi ha més droga que abans als carrers de Barcelona?

"Mai havia vist el barri tan brut i tan perillós com ara", explica una de les veïnes del Raval que es manifesta en contra de la brutícia i la delinqüència. La sensació ciutadana és que hi ha hagut un augment de la presència de droga al carrers de la ciutat i les queixes s'algutinen al voltant de les sales de venopunció com el CAS Baluard. La Cristina Gilabert, portaveu dels veïns contra la Narcosala, és una de les que s'identifica amb les queixes: Viu a sobre d'un d'aquests espais i no pot dormir a la nit. "Es concentren a fora i tot són baralles, ens hem de prendre pastilles", explica a l'Aquí Catalunya.

Malgrat el 85% de les xeringues que es recullen al carrer es troben a Ciutat Vella, les dades que facilita l'Agència de Salut Pública confirmen que no hi ha hagut un repunt exponencial. Des de principi d'any s'han recollit unes 3.800 xeringues al mes al districte, mentre que el 2020 se'n recollien 3.700 i el 2019 unes 4.000. Xifres molt allunyades de les 9.800 que es recollien el 2005, just quan va obrir el CAS Baluard.

No ha augmentat el consum de droga, sí la sensació

El veïnat no es posa d'acord sobre com abordar la situació, hi ha diferents punts de vista. "Hem d'aconseguir que aquesta activitat molesti el menys possible als veïns. Si tanquem les narcosales sortiran al carrer. El principal problema que tenim és que hi ha molts pisos buits i abandonats on es ven droga, i si hi ha punts de venda hi haurà consumidors", analitza Miquel Borràs, portaveu de la xarxa veïnal Raval.

Les dades apunten que els consums supervisats dins del centre tampoc s'han disparat. Si el 2019 feien ús de la sala de consum privat 473 persones al mes, el 2021 n'eren 387 i en el que portem de 2022 ho han fet unes 400 persones. Al barri del Raval també hi ha el Centre de Reducció de Danys Robadors, però en aquest cas, no hi ha espai de consum supervisat amb professionals sanitaris.

Les institucions responen

Albert Batlle, tinent d'alcalde de seguretat de Barcelona, reconeix que el tancament dels narcopisos ha traslladat la droga al carrer i reclama l'obertura de centres a toxicòmans fora de Barcelona: "Sinó hi ha un efecte crida". "La nostra prioritat és fer front als narcotraficants", explica.

L'Ajuntament reconeix que sí que hi ha més consum de drogues al carrer per la quantitat de narcopisos que s'han tancat. Abans els consumidors de drogues es punxen en aquests pisos, ara al carrer. La regidora de Salut i presidenta de l'Agència de Salut Pública de Barcelona, Gemma Tarafa, insisteix que cal més presència policial dels Mossos d'Esquadra i fer un "salt d'escala" com amb els narcopisos.

Per fer-hi front, la Guàrdia Urbana incrementarà un 20% els efectius al barri del Raval. Es reforçarà el patrullatge per garantir la convivència, la seguretat i el civisme, sigui amb agents uniformats o de paisà. L'objectiu és prevenir, dissuadir i corregir conductes de risc augmentant la visibilitat dels agents, i també millorar i augmentar la capacitat d'actuació quan es produeixin fets delictius o comportaments que poden alterar la convivència al barri.

Una de les altres mesures per frenar el malestar dels veïns és augmentar la freqüència de les neteges diàries a Ciutat Vella i al Raval: Entre tres i quatre cops cada dia de la setmana. Es prioritzarà la neteja dels entorns dels contenidors i es netejarà les places i zones d'ús intensiu amb aigua a pressió o tancs a la tarda i a la nit.