El secret per batejar un ocell

Barcelona

El bisbe Pere Casaldàliga (Balsareny, 1928) va viure durant anys a Sao Feliz, a la regió brasilera de l'Araguaia. I com que hi ha un ocell que és endèmic d'aquesta zona i que té una cua que acaba amb unes plomes primes i punxegudes, els científics i filòlegs han decidit posar-li aquest nom: cuaespinós de Casaldàliga (Synallaxis simoni).

Aquest és només un exemple de fins a quin punt han necessitat creativitat els experts que s'han encarregat de batejar 11.000 espècies d'ocells del món en català. En alguns casos, han fet traduccions d'altres llengües, en altres, han necessitat una mica d'inventiva. Són noms que molts cops fan referència al lloc geogràfic, altres vegades al comportament de l'ocell, per exemple el xerraire de corona blava, que té aquest nom pel seu cant, o altres casos en què el nom fa referència al lloc geogràfic on habita l'ocell.

Estem acostumats a sentir parlar de la merla, del pitroig, el cucut, el voltor o la garsa. Són ocells habituals, que tenen nom en català perquè els fa centenars d'any algú ja va tenir la necessitat de posar-los nom. Però ara, amb la participació del Termcat, també tenim noms com el Barbacoll Becgròs Oriental, l'Ocell Sol, el Tinocolor Ventre-Rogenc o el Faisà de Clatell Blanc.

L'Àlex Mascarell, un dels membres del grup que ha promogut això, explica que quan viatjava, es trobava que no podia apuntar els ocells que veia en català. Per això, després de deu anys de feina, s'ha acabat la feina i s'ha completat aquest diccionari, que posa el català al nivell de llengües importantíssimes com el castellà, l'anglès, el francès o l'anglès. N'hem parlat amb la filòloga Glòria Fontova al programa 'El Balcó' de SER Catalunya.