Víctor Gutiérrez: "Un no escull néixer amb privilegis, però sí que fer amb ells"

Víctor Gutiérrez va aprendre a nedar abans que a caminar, i als 8 anys ja sabia que volia ser waterpolista. Dins la seva trajectòria esportiva, l'ha fitxat la Selecció Nacional i el Club Natació Terrassa. "El waterpolo m'ha servit de far", reflexiona al 'Llapis de memòria'. Va ser un dels primers i pocs esportistes professionals que van fer pública la seva homosexualitat i, des de llavors, no ha parat de denunciar l'assetjament que ha patit i pateix el col·lectiu LGTBI.

Balón amarillo, bandera arcoíris és el seu nou llibre. Per a ell, escriure'l ha sigut una manera de sanar i reflexionar sobre la seva adolescència. "Quan tenia 13 anys pensava que no arribaria a l'elit de l'esport perquè no hi havia ningú com jo", explica, "l'únic referent que vaig trobar es va treure la vida per ser homosexual". Confessa que mentre revivia els moments d'exclusió que ha patit es va arribar a emocionar i plorar.

Primer va sortir de l'armari amb un amic, després amb la seva mare i el seu entorn més proper i, per acabar, amb tota la societat mitjançant una gran portada al diari. Va voler fer-ho perquè era conscient que ell havia tingut molt suport familiar i, tot i això, ho havia passat malament durant l'etapa d'adolescent. "Un no escull néixer amb privilegis, però sí que fer amb ells. Per això vaig decidir sortir de l'armari", assegura.

"He volgut convertir-me en referent i ensenyar que es pot arribar a l'elit tal com un és". La seva lluita per acabar amb la manca de referents i lluitar en contra de les agressions per motiu d'orientació sexual la fa també des de les institucions: És membre del PSC i secretari d'LGTBI a l'executiva del PSOE. "Hi ha pocs esportistes que parlin de colors polítics mentre estan en actiu", analitza.