L'Stefano té 12 anys, trastorn autista i no pot fer natació al Centre Esportiu Municipal de La Verneda

El dia 8 d'octubre a la tarda l'Stefano anava il·lusionat a la seva primera classe extraescolar de natació. Tot i que li agrada molt el futbol, té hipotomia, un terme mèdic que s'utilitza per definir les persones amb un to muscular flàcid o especialment reduit, per tant la piscina és la seva millor opció. La Vilma, la seva mare, havia fet tràmits el mes de juliol per inscriure'l a aquestes classes que començaven 3 mesos després. Però el dia 8 d'octubre no els van deixar entrar al CEM de La Verneda. No hi havia monitors especialitzats per acompanyar l'Stefano, per tant, no podia anar a l'aigua. Van esperar mitja hora a la recepció i finalment la Vilma i l'Stefano van haver de tornar a casa.

És un cas concret però hi ha desenes de situacions similars a Barcelona, causades per la manca de monitors que requereixen una doble especialització: per una banda formació per activitats aquàtiques, i per l'altra coneixements per tractar amb infants que tenen necessitats educatives especials. L'Ajuntament assegura que busca aquest perfil i que ho fa amb presses per solucionar casos com aquests, però n'hi ha molts de pendents. Nens i nenes que es veuen exclosos de poder entrar a equipaments públics a fer esport. Fonts municipals asseguren que s'han resolt 177 casos semblants a aquest, però treballa en propostes de millora de cara a l'any vinent.

Per trobar aquest personal especialitzat els organitzadors de l'activitat valoren si cal reforç, i en cas que sigui així demanen a l'Institut Barcelona Esports que aporti un treballador especialitzat. Aquest ens pentina les entitats especialitzades de la ciutat depenent de la necessitat del menor. Des de la regidoria d'esports admeten que en funció del lloc i l'horari es triga massa a donar aquest suport, com ha passat en el cas de l'Stefano.

De Perú a Barcelona per l'escola inclusiva i el lleure

L'Stefano va venir a viure a Barcelona ara fa un any des de Perú. Segons explica la Vilma Aquino, la seva mare, en declaracions a SER Catalunya, allà l'escola inclusiva no és ni prioritària ni majoritària, i tant el seu fill com la seva família se sentien discriminats per les polítiques educatives i de lleure del país. La Vilma està molt agraïda de les respostes que ha trobat a Barcelona per l'Stefano a nivell pedagògic, i agraeix molt el tracte especialitzat que rep dins el sistema públic d'ensenyament. No obstant, admet que va ser una decepció per a tots dos no poder entrar a un Centre Esportiu Municipal a fer una extraescolar que els nens sense cap trastorn poden fer sense impediments.

"Vaig fer gestions des de l'octubre, em van dir que tot estava encarrilat... Després vaig començar a no rebre respostes a les meves preguntes i finalment ens hem endut el cop. La veritat, no m'ho esperava", diu la Vilma. Va avançar el pagament de tot el trimestre, prop de 60 euros, i es van quedar a la porta del CEM el dia del primer entrenament. Li han assegurat que li tornaran els diners, però aquesta no és la seva prioritat, ni tampoc el que més li dol. "Econòmicament jo no estic bé, som recent emigrants, no anem bé de diners i vaig fer un esforç gran per matricular el meu fill... Però els diners no són tan importants, jo volia que el meu fill gaudís de les classes de natació i que un monitor li exigís i l'ajudés a avançar", remata. Segons diu, el seu fill ha quedat decebut i trist perquè estava molt il·lusionat amb les seves classes noves de piscina.

Fa unes setmanes es va fer conegut el cas de l'Abril, una nena d'una escola de Gràcia que no va poder banyar-se (també per manca de monitors), i en solidaritat amb ella tota la seva classe va decidir que no es llançava a l'aigua si l'Abril no podia fer-ho. En aquest cas, formava part d'un programa de l'Ajuntament de Barcelona que es diu "jo nedo", vinculat a les escoles. En el cas de l'Stefano, ell anava a títol particular a apuntar-se a les activitats de piscina que el Centre Esportiu Municipal ofereix a nens i nenes.