Barcelona és la sisena ciutat d'Europa on la temperatura s'ha disparat més per culpa del canvi climàtic

Barcelona

Climate Change ha creat una eina per ponderar de l'1 al 5 l'impacte del canvi climàtic en les temperatures de tot el 2021 a 1.000 ciutats d'arreu del món. Es tracta d'una escala que mesura l'impacte de l'escalfament global en la temperatura de les ciutats, creuant dades antigues i comparant-les amb les actuals. Fent servir aquest varem, aquesta organització científica ha creat un rànquing de ciutats més perjudicades per l'emergència climàtica a Europa. I és el següent: en primer lloc La Valleta (Malta), en segon lloc Longyearbyen (a l'Àrtic) i després Madrid, València, Saragossa i Barcelona (Espanya).

Barcelona va estar 53 dies amb aquest indicador que oscil·la entre l'1 i el 5 a nivell 3 o per sobre. I es calcula que gairebé 86 milions de persones es van veure afectades, en algun moment o altre, per l'ascens de les temperatures a la ciutat. Climate Central també fa una classificació de les urbs on més gent surt malparada d'aquest escalfament, i l'encapçala Madrid, seguit de Moscou, Londres i, en quart lloc, Barcelona.

A nivell global, aquest estudi assegura que el 96% de la població mundial va passar més calor del que tocaria l'any passat, i que les zones més afectades són les illes i els països propers a l'Equador. De fet, Europa no és, ni de lluny, el continent on es nota més l'escalfament.

A banda de calcular els dies de calor extrema, l'estudi també fa una mitjana anual de com l'emergència climàtica impacta en les ciutats. En una escala de l'1 al 5, Barcelona està al 0,9, Madrid al 1,1 i La Valleta a 1,1. Però si posem el focus a Amèrica, hi ha quatre ciutats brasileres per sobre del 3'5. En el cas d'Amèrica del Nord, tres quarts del mateix, hi ha quatre ciutats d'Estats Units que freguen el 4 de mitjana, cosa que vol dir que el 80% dels dies van tenir una temperatura inusualment alta causada per la crisi climàtica.

Els experts es preparen pels pitjors escenaris

Joan Pino és director del Centre d'Investigació en Ecologia i Aplicacions Forestals (CREAF), i recorda que les onades de calor cada cop són més freqüents i les sequeres, més llargues. "Necessitem adaptar les ciutats per protegir la salut i el benestar de la ciutadania, cal promoure la biodiversitat. Cal més verd urbà, que podria reduir les temperatures entre 5 i 10 graus depenent de la situació", apunta Pino. El científic afegeix que cal tenir especial cura a l'hora d'escollir quina espècie d'arbres es planten a les ciutats com Barcelona, ja que tampoc poden requerir massa aigua per sobreviure.

Únete al canal de WhatsApp de la SER

En la mateixa línia s'expressa Corina Basnou, investigadora sènior del CREAF. Considera que els Ajuntaments han de ser conscients que cal una adaptació radical i d'emergència de les ciutats... Una adaptació que també hauran de fer els ciutadans. "Cal regular els microclimes urbans, les illes de calor que són un focus d'escalfament i que, controlats, serien de gran ajuda", assegura.