"Mentre la Baluard segueixi oberta no ens veuran consumint als seus portals": la història de les persones rere les drogaddiccions

La sala Baluard es reivindica com un espai necessari per treure la droga del carrer després de les protestes de part dels veïns del Raval que en reclamen el tancament. Però la sensació d'inseguretat dels veïns no va acompanyat d'un repunt de consums segons les dades oficials de l'Agència de Salut Pública de Barcelona. Si abans de la pandèmia, el 2019, es recollien unes 4.000 xeringues al mes al carrer, fins el mes d'agost d'aquest 2022 se n'han recollit unes 3.800.

I el mateix passa amb els usuaris del CAS -Centre d'Atenció i Seguiment- Baluard: el 2019 atenia unes 800 persones al més, gairebé 500 fent ús de les sales de consum supervisat, mentre que aquest 2022, fins al mes d'agost, hi han entrat unes 690 persones i 400 han fet ús de les sales de consum. "Baluard és un actor que vol reduir la problemàtica i és el primer interessat en que tothom estigui aquí, però potser no podem assumir tota la problemàtica de drogues del Raval, de Ciutat Vella i de Barcelona", explica contundent Diego Aránega, professional de la Unitat de Tractament del CAS Baluard.

César Henao: "Aquí tinc companyia i una dutxa"

El César Henao té 48 anys i és usuari del CAS. Viu a Barcelona des del 1998 però el 2009 va haver de tornar a Colòmbia a cuidar la seva mare malalta, i quan va tornar el 2017 ja havia perdut la vigència dels papers. Va passar de tenir-ho tot a no tenir res. Va caure en les drogues i ara viu al carrer, prop del Port, un espai més tranquil que el centre de la ciutat: "Jo prefereixo anar a un altre lloc que venir aquí, però no tinc res més a fer.

Si vull prendre un cafè, una dutxa, veure la televisió vinc aquí. Son coses que no tinc ni de dia ni de nit", explica. Una altra usuària és la María Isabel Borbalás té 50 anys i porta gairebé tota la vida consumint. En fa 12 que és usuària de la Baluard i és contundent: "Em dóna protecció i seguretat, i no em sento tan sola, perquè al carrer et veus absolutament sola. Vinc a esmorzar, em dutxo, em vesteixo, em canvio de roba i consumeixo. Tinc un dia a dia molt normal. He rebaixat molt el consum, ja no m'injecto cocaïna, només la fumo", relata la María Isabel.

Sobre les queixes i manifestacions veïnals és taxativa: "No ho entenc. Això és un benefici per la comunitat. Si prefereixen que consumim als seus portals, molt bé, però mentre la Baluard estigui oberta no ho veuran", diu.

Ampliar

Cerrar

A tots els centres de seguiment de les drogodependències de Barcelona, 15 en total, a l'àrea de tractament, on per exemple es dispensa metadona com a substitutiu opiaci, només hi hi arriba el 10% dels usuaris. A la Baluard, la majoria per heroïna, alcohol i cocaïna. Aránega explica que moltes d'aquestes persones tenen xarxa familiar que els ajuden a fer el tractament, però els que hi arriben vivint al carrer "dificulta molt més el procés i el pronòstic. És un determinant molt gran de cara a una possible millora".

Els educadors de carrer, clau per redirigir el consum a la sala

El 40% dels usuaris de la Baluard viuen al carrer i la primera línia de contacte amb ells son equips d'educadors com l'Ona Gázquez i la Marta Gassol, educadores d'Àmbit Prevenció que recorren diàriament el Raval amb un únic objectiu: crear vincles amb les persones sense llar que consumeixen drogues i redirigir-los a les sales habilitades per fer-ho amb seguretat. "Tots els recursos residencials que hi ha no s'adequen a les necessitats d'aquestes persones, que d'entrada potser no volen o no poden sostenir una abstinència, però els recursos estan enfocats de manera que els exclouen", lamenta la Marta.

També recullen xeringues usades i els en lliuren de netes per evitar malalties de transmissió sexual o el VIH. Passegen pel barri saludant a pràcticament tots els toxicòmans: "El primer dia potser tens una persona que no vol que l'abordis en general tenim molt bona relació amb els usuaris", explica la Marta. "La nostra feina és una loteria, del tot imprevisible, no sabem mai què ens trobarem", diu l'Ona.

A Barcelona ara mateix només hi ha un centre residencial per persones sense llar amb addiccions on també poden consumir -situat al Baix Guinardó- i les dades son esfereïdores. Segons Maribel Pasarín, directora de Promoció de la Salut de l'ASPB: "Tenir casa redueix el consum en els primers tres mesos entre el 50 i el 70%. Només tenir sostre permet plantejar-se una reducció important del consum".

"La Baluard evita morts"

Mentre falten altres recursos complementaris, els professionals de la Baluard reivindiquen la importància del centre per evitar que hi hagi consums a l'espai públic: "És un espai de seguretat pels usuaris, que poden consumir de forma tranquil·la i estan acompanyats. També és un espai de protecció per ells i sobretot és higiènic. La Baluard evita morts", explica Ester Aranda, membre de la direcció del CAS.

Ella ens explica com funcionen les dues sales de consum: una per via inhalada i l'altre per via injectada. Hi ha un professional sanitari supervisant cada sala i dos infermers i un metge que estan atents per donar servei en qualsevol moment. "L'usuari s'identifica, explica si ha consumit alguna substància en les últimes 12 hores i registra el que consumirà en aquell moment. Els professionals li donem el material net, ja sigui xeringues, alcohol i cassoletes o bé material per fumar", explica.

Però Aranda insisteix que la Baluard no és només una sala per consumir: "Atenem una problemàtica que té molta veure amb la pobresa i la marginalitat, no tant amb les drogues, que tenen una funció molt lligada a la supervivència".