"La poesía llega hasta donde no llegan las matemáticas"
Luis García Montero ha conversat amb "El Balcó", abans de presentar el seu nou llibre a Barcelona
REPORTATGE: Luis García Montero a Barcelona
Barcelona
El poeta Luis García Montero, director de l'Instituto Cervantes, ha estat aquesta setmana en la Biblioteca Jaume Fuster, per presentar "Un año y tres meses", un poemario composat arran de la mort de la seva dona, l'escriptora Almudena Grandes. Anna Puigboltas va tenir l'oportunitat d'entrevistar a García Montero, per qui va escriure guions quan ell col·laborava amb el programa "La Ventana", que dirigia Gemma Nierga a la SER.
Parlant de les emocions de presentar un llibre de poemes dedicat a la seva dona, García Monetro confessava: "Tengo que trabajar las emociones para controlarme. Cuando sucedió la muerte de Almudena, nos quedamos muy desamparados, la vida se quedó vacía". Amb el temps aquest buit es va anar convertint en versos: "Hubo momentos difíciles en los que acudí a la poesía para refugiarme. Esos poemas los vuelves a leer, pasado el tiempo, y los corriges. Y pasan de ser una confesión personal, a un poema que genere sentido"
Des de la mort d'Almudena Grandes, és habitual que els lectors s'apropin a Luis García Montero per donar-li les gràcies: "Justifica el trabajo, no ya, de este libro, sino de la poesía en general. La gente ha hecho suya esta historia, porque es una meditación sobre el duelo". Evidentment no va ser un treball senzill escriure poemes parlant de la pèrdua i el dol: "Para encontrar sentido a la vida necesité acudir a mi vocación, que es la poesía. Necesitaba escribir el libro sabiendo lo difícil que era"
García Montero també ha repassat quins poetes li feien companyia durant les èpoques més complicades. "A la hora de meditar sobre la muerte, y sobre el amor, me ha acompañado de Jorge Manrique, Gil de Biedma, Rosalía de Castro, hasta de mi íntimo amigo Joan Margarit". Luis García Montero va tenir molt present la poesia de Margarit, perquè la malaltia d'Almudena Grandes es va desenvolupar en paral·lel a la del poeta català. "Cuando Joan ya sabía que se iba a morir, meditaba sobre su último año... y me confesaba: posiblemente este sea uno de los años más felices de mi vida".
Després de compartir tres dècades amb Almudena Grandes, Luis García Montero ha fet un descobriment que dona sentit al comiat: "Cuando te distancias un poco del dolor, comprendes el privilegio que es haber podido cuidar a la persona que querías, y haberla podido acompañar en la muerte".