Els traumes a la infància disparen el risc de trastorn mental a l'edat adulta
Els investigadors proposen que quan es tracti el trastorn mental, els professionals tinguin en compte tota la biografia del pacient
Els investigadors proposen que quan es tracti el trastorn mental, els professionals tinguin en compte tota la biografia del pacient / Camille Wesser
Patir un trauma psicològic durant la infància multiplica per tres el risc de desenvolupar un trastorn mental a l'edat adulta, segons un estudi liderat per investigadors de l'Hospital del Mar de Barcelona, a partir de les dades de 93.000 pacients. És el primer treball que analitza la relació entre els traumes infantils i les diverses patologies mentals i és l'evidència més sòlida que aquesta relació existeix.
La infància i l'adolescència són les etapes on el cervell està en desenvolupament i encara no està format. Patir a aquestes edats violència física, abús sexual o abús emocional (els més freqüents són el menyspreu o l'abandonament del menor) afavoreix l'aparició a l'edat adulta de patologies mentals greus com ansietat, psicosi, trastorn bipolar, depressió o trastorn límit de personalitat.
"Aquests esdeveniments traumàtics tenen un impacte neurobiològic molt important al cervell d'un nen o adolescent que està creixent i desenvolupant-se. Això, al final, crea més vulnerabilitat per patir després un trastorn mental", ha explicat el doctor Benedikt Amann , autor principal de l'estudi.
Cal invertir en prevenció
Els investigadors proposen que quan es tracti el trastorn mental els professionals tinguin en compte tota la biografia del pacient. També demanen més recursos des dels àmbits polític i social per poder fer prevenció. "És molt important que, així que s'identifica un menor en situació d'abús, del que sigui (físic, sexual o emocional) es comenci a tractar el trauma per intentar evitar l'aparició d'una patologia mental en el futur", afegeix Amann.
Altres situacions traumàtiques, com ara patir una catàstrofe o la mort o empresonament d'un progenitor, no tenen tant impacte a llarg termini perquè es consideren "traumes únics". En aquests casos el més freqüent és desenvolupar estrès posttraumàtic, que es pot tractar de forma immediata a la seva aparició. El trauma més fort i que comporta més problemes és l'acumulat, cronificat, i sobretot quan procedeix de l'entorn més proper, a casa o escola.
Susanna Ruiz
Periodista. Animals i llibres.
