'Entrevistes perquè sí' | Ponç Feliu

Girona

No és un melòman però sí que diu que hi ha moments que necessita escoltar alguna cançó per desconnectar i arrenquem la conversa amb el solo de guitarra del final de 'Tunel of Love' de Dire Straits en un directe a Londres el 1983. La guitarra és, precisament, una assignatura pendent en la vida d'aquest biòleg i ambientòleg. "Com a molt, la rascava als campaments", confessa.

La relació amb la bicicleta, que fa servir com a mitjà de transport habitual, és molt més fluida; per consciència ambiental i per mantenir-se en forma. De fet, es va passar tot un any recorreguent Catalunya documentant ocells, la seva gran passió. Tant la domina que quan sona el 'Bon dia' d'Els Pets ens diu amb absoluta certesa que l'ocell que refila en l'inici és "un pit roig".

Ocells, bicicletes... i l'Empordà, la terra on fa vida, que descriu a partir del 'País Petit' de Lluís Llach encara que podria haver escollit perfectament l'Estaca, de la que el seu besavi, l'avi Siset, n'era un dels protagonistes. El va arribar a conèixer, ja envellit i assegut en un sofà, però confessa que li agradaria poder-hi tenir les converses que no van tenir temps de mantenir sobre el franquisme o sobre el despertar de la consciència política.

De Llach saltem a U2, amb un tema, One, que per Feliu representa la definició del mon ple de contraccions en què vivim i que llegarem als fills. Ell en té dos, ja adolescents, amb els que té projectes compartits, com escalar tots els cims de 3.000 metres de Catalunya, i alguna discrepància musical que procuren llimar amb generositat i comprensió.

Podeu escoltar l'entrevista sencera aquí