Reobert l'espai aeri de Catalunya un cop passat el risc de caiguda de part d'un coet xinès fora de control

Barcelona

L’espai aeri de Catalunya ha quedat restablert després d’una hora en la que no ha aterrat ni s’ha enlairat cap avió als aeroport del Prat, Girona i Reus. La restricció total de vols s’ha fet per precaució davant del risc de caiguda de part d'un coet xinès que ha sobrevolat España aquest divendres al matí i que ha acabat caient al Pacífic Sud, segons l’exèrcit dels Estats Units.

L'Agència de Seguretat Aèria Europea, AESA, ha tancat l’espai aeri català entre les 9:38h i les 10:18h i també el d’altres comunitats autònomes que estaven en la trajectòria de la ferralla espacial. Segons dades d’AENA, aquesta restricció total d’operacions ha afectat 157 vols amb origen o destinació l’aeroport del Prat i altres dos a l’aeroport de Girona. En el cas de Reus, el tancament no ha tingut afectacions sobre vols perquè a aquella hora no hi havia programada cap operació.

Els retards per aquest tancament s’allargaran durant tot el dia a l’Aeroport del Prat. De fet, AENA informa els passatgers del que ha passat aquest matí, els adverteix que els seus vols poden patir retards i que s’adrecin a les seves companyies per saber exactament quina afectació té el seu vol.

Passatgers sorpresos

El motiu dels retards ha sorprès molts passatgers, entre ells, Lluis Miquel Horta, un home que viatjava de Mallorca a Barcelona per feina i que ha hagut d’esperar dins de l’avió una hora i mitja abans de poder enlairar-se. Horta ha explicat que el comandant els ha comunicat que no podien aterrar a l’aeroport del Prat perquè havien tancat l’espai aeri davant la possibilitat que part d’un coet xinés caigués en aquesta zona. Diu Horta que hi ha hagut riures entre els passatgers que s’ho han pres amb calma.

Javier Martín havia anat aquest matí a esperar una amiga que venia d'Istanbul a les 9 del matí i que ha acabat arribant a les 11:45h.

Únete al canal de WhatsApp de la SER

Què és el 5B Y4?

La Xina ha deixat caure sense control part d'un coet del programa espacial, el Llarga Marxa-5B Y4. El mòdul pesa 20 tones, encara que la fricció contra l'atmosfera sol desintegrar bona part d'aquesta ferralla espacial a la tornada a la Terra. Espanya era a la trajectòria i hora els diferents organismes han estat estudiant si calia adoptar més mesures.

Aquest dijous el mòdul Mengtian de l'estació espacial xinesa va completar la transposició. El Mengtian, juntament amb el mòdul central Tianhe i el Wentian, l'altre laboratori, ja formen units l'estació espacial Tiangong, amb una forma de lletra T després de l'acoblament realitzat en aquesta última missió.

El nou mòdul, amb una longitud de 17,8 metres i un diàmetre de 4,2 metres, pesava al voltant de 23,3 tones al moment del llançament. Serà una àrea exclusivament de treball i activitat esportiva per als astronautes, al contrari que els altres dos mòduls, que compten amb banys i dormitoris.

L'estació 'Palau celestial'

L'estació espacial xinesa, el nom de la qual significa "Palau celestial" en mandarí, pesarà unes 70 tones i s'espera que funcioni durant uns 15 anys orbitant a uns 400 quilòmetres de la superfície terrestre. El 2024, és probable que es converteixi en l'única estació espacial del món si l'Estació Espacial Internacional, una iniciativa encapçalada pels Estats Units i a la qual la Xina té vetat l'accés pels llaços militars del seu programa espacial, aquest any es retira tal com està previst.

En els últims anys, el programa espacial xinès ha aconseguit èxits com alunitzar la sonda Chang'e 4 a la cara oculta de la Lluna -primera vegada que s'aconsegueix- i arribar per primera vegada a Mart, convertint-se al tercer país -després d'Estats Units i l'extinta Unió Soviètica- a amartitzar.